TAILLÓN , “Canal Central ” (3.144m)

És difícil negar-se a una proposta per anar a fer una activitat hivernal a la Cara Oest del Taillón sabent que les condicions eren excel·lents, encara que amb les persones que hi aniria em fotarien una bona pallissa durant l’aproximació. Vaig arribar a pensar que seria millor no anar-hi per no patir una “gripada” de campionat… però tenia masses ganes de fer aquesta activitat i vaig acceptar l’oferiment a pesar del meu destí predeterminat. Són molt anys anant a la muntanya amb ells, els hi agrada tant competir contra el cronòmetre com a mi jeure a la terrasseta d’un bar amb un refrigeri a la mà. Ho sabia, sabia que lo més dur del dia seria seguir-los durant l’aproximació. Per acabar d’arrodonir el meu destí, un dia abans de marxar cap al Taillón em van vacunar de la febre groga (per un viatget que portem entre mans) de la qual em provocaria una mica de febre… el que deia… el meu destí estava clar que seria patir de valent. Així doncs el passat 22 de desembre el Xavi Zapater, l’Eric Riba i jo  vam escalar La cara Oest del Taillón per La Canal Central (350m, 90 º, MD) amb unes condicions perfectes!

 

Vam aparcar la furgoneta a Bujaruelo i a les 04:30h de la matinada va sonar el despertador, entre la mandra de no voler sortir del sac i les xorrades a les 05:30h ja estàvem caminant, i al cap de 4 minuts ja els tenia a 200 metres davant meu i al cap de 15 minuts ja ni els veia. Mare meva… les 4 hores d’aproximació que ens faltava pintaven molt malament. Sort que m’esperaven cada “x” minuts, però clar, ells paraven, descansaven i quan veien que el meu frontal s’acostava a una distància prudencial ells dos arrencaven de nou i jo no podia descansar… D’aquesta manera ells cada vegada estaven més frescos i jo cada vegada més rebentat! jajaja Però tot i així vaig poder aguantar molt dignament i a les 09:00h amb 3h 30 minuts ja estàvem a peu de via, el infern ja s’havia acabat ara només quedava disfrutar com nens petits.

Aproximació:

-Dormim a Bujaruelo en una zona de càmping amb un refugi, anar al Puerto de Bujaruelo (un coll), després tirar a mà dreta en direcció a la cara oest del Taillón. Vam començar amb bambes, després amb esquís i després fins a peu de via grampons. Total d’aprox unes 3,5 / 4 hores.

 

 

 

La Via:

Un cop a peu de via, la dinàmica va ser la següent: tirar sense encordar tot el que es  pugui i quan sigui dificilet encordar-nos els tres però només amb una sola corda, el del mig amb una potència. Realment és una bona logística per fer vies d’aquestes, guanyes molt temps i vas més lleuger. Nosaltres vam tardar 2 hores 15 minuts.

Llarg 1: El vam fer sense encordar, son trams de 75º amb bon gel molt picat (amb esglaons)

 

 

 

Llarg 2: Aquí ens vam encordar, és el llarg clau amb una cascada de 90 º amb molt bon gel picat. Primer des de la reunió s’ha de desgrimpar uns metres per poder fer tota la cascada, hi ha un punt que a mà esquerra hi ha un spit, nosaltres no el vam xapar, vam tirar recte amunt fins a buscar la reunió.

 

 

 

 

Llarg 3: és una campa de neu fàcil, sense encordar, vam fer reunió a l’esquerra del peu del ressalt.

Llarg 4: Un ressalt guapo amb bon gel disfrutón de 85º

 

Llarg 5: Campa de neu molt llarga amb ressalts de mixte facilets que vam fer sense encordar fins a la aresta, d’aquí fins al cim són uns 6 minuts.

 

 

 

 

 

 

 

Descens:

-Un cop al Cim del Taillón desfem el camí de 6 minuts baixant i anem en direcció sud fins a trobar unes pendents en diagonal que ens deixaran un altre cop en una espècie de collet que dona a la cara oest, i d’aquí fins a peu de via amb uns 35 minuts. Després agafar els esquís i cara avall fins el cotxe un altre cop.

 

 

Un video de l’ascenció fet amb el Iphone de l’Eric “Calamity Productions”