TAILLÓN , “Canal Central ” (3.144m)


És difícil negar-se a una proposta per anar a fer una activitat hivernal a la Cara Oest del Taillón sabent que les condicions eren excel·lents, encara que amb les persones que hi aniria em fotarien una bona pallissa durant l’aproximació. Vaig arribar a pensar que seria millor no anar-hi per no patir una “gripada” de campionat… però tenia masses ganes de fer aquesta activitat i vaig acceptar l’oferiment a pesar del meu destí predeterminat. Són molt anys anant a la muntanya amb ells, els hi agrada tant competir contra el cronòmetre com a mi jeure a la terrasseta d’un bar amb un refrigeri a la mà. Ho sabia, sabia que lo més dur del dia seria seguir-los durant l’aproximació. Per acabar d’arrodonir el meu destí, un dia abans de marxar cap al Taillón em van vacunar de la febre groga (per un viatget que portem entre mans) de la qual em provocaria una mica de febre… el que deia… el meu destí estava clar que seria patir de valent. Així doncs el passat 22 de desembre el Xavi Zapater, l’Eric Riba i jo  vam escalar La cara Oest del Taillón per La Canal Central (350m, 90 º, MD) amb unes condicions perfectes!
 

Vam aparcar la furgoneta a Bujaruelo i a les 04:30h de la matinada va sonar el despertador, entre la mandra de no voler sortir del sac i les xorrades a les 05:30h ja estàvem caminant, i al cap de 4 minuts ja els tenia a 200 metres davant meu i al cap de 15 minuts ja ni els veia. Mare meva… les 4 hores d’aproximació que ens faltava pintaven molt malament. Sort que m’esperaven cada “x” minuts, però clar, ells paraven, descansaven i quan veien que el meu frontal s’acostava a una distància prudencial ells dos arrencaven de nou i jo no podia descansar… D’aquesta manera ells cada vegada estaven més frescos i jo cada vegada més rebentat! jajaja Però tot i així vaig poder aguantar molt dignament i a les 09:00h amb 3h 30 minuts ja estàvem a peu de via, el infern ja s’havia acabat ara només quedava disfrutar com nens petits.
Aproximació:
-Dormim a Bujaruelo en una zona de càmping amb un refugi, anar al Puerto de Bujaruelo (un coll), després tirar a mà dreta en direcció a la cara oest del Taillón. Vam començar amb bambes, després amb esquís i després fins a peu de via grampons. Total d’aprox unes 3,5 / 4 hores.
 


 
 

La Via:

Un cop a peu de via, la dinàmica va ser la següent: tirar sense encordar tot el que es  pugui i quan sigui dificilet encordar-nos els tres però només amb una sola corda, el del mig amb una potència. Realment és una bona logística per fer vies d’aquestes, guanyes molt temps i vas més lleuger. Nosaltres vam tardar 2 hores 15 minuts.



Llarg 1: El vam fer sense encordar, son trams de 75º amb bon gel molt picat (amb esglaons)

 
 


 

Llarg 2: Aquí ens vam encordar, és el llarg clau amb una cascada de 90 º amb molt bon gel picat. Primer des de la reunió s’ha de desgrimpar uns metres per poder fer tota la cascada, hi ha un punt que a mà esquerra hi ha un spit, nosaltres no el vam xapar, vam tirar recte amunt fins a buscar la reunió.
 
 
 
 

Llarg 3: és una campa de neu fàcil, sense encordar, vam fer reunió a l’esquerra del peu del ressalt.

Llarg 4: Un ressalt guapo amb bon gel disfrutón de 85º
 

Llarg 5: Campa de neu molt llarga amb ressalts de mixte facilets que vam fer sense encordar fins a la aresta, d’aquí fins al cim són uns 6 minuts.

 
 

 
 
 
 

 

Descens:

-Un cop al Cim del Taillón desfem el camí de 6 minuts baixant i anem en direcció sud fins a trobar unes pendents en diagonal que ens deixaran un altre cop en una espècie de collet que dona a la cara oest, i d’aquí fins a peu de via amb uns 35 minuts. Després agafar els esquís i cara avall fins el cotxe un altre cop.
 


 



Un video de l’ascenció fet amb el Iphone de l’Eric “Calamity Productions”
 
 
 
 

Comentarios

  1. BUf MIKI, impressionant, en horari i en lleugeresa.

    A LECTORS, els comentaria que si bé és una estratègia vàlida, es tracta d'una via que ni molt menys és facil en un entorn d'alta muntanya.

    Vam ser-hi al cap de dos o tres dies, i la via sense ser extrema és seriosa.

    LL1, 70º arribant a reunió, i força roca ( III/III+), vam fer reunió de cargols a la base de la cascada. Si pujes fins la reunió ( 10 mts més amunt) s'escala en travessia de roca fins una terrassa a mitja cascada ( evites el tram dur de gel i et menges un flanqueig estrany i complexe). LA REUNIÓ entenc que és més útil si s'està rapel.lant...

    LL2: Cascada de 30 mts MOLT VERTICALS ( 90 graus o més a l'inici, terrassa i 85 graus breus fis l'spit...de l'espit amunt més facil). ES FEIA REUNIÖ sortint a la esquerra, hi ha un clau i es veu un parabolt enfonsat ( ???), es pot posar clau i friend adicional ( #2)

    CAMPA DE NEU 45 graus, hi ha pitó per reunió a la esquerra, cutre.

    CASACADA de 80/85 graus, més ràpida, però no facil. reunió als 35 o 40 mts a la dreta, en una instal.lació de 3 claus

    Sortida de mixte M1, facil, i campes de nue alternades per murets facils. EL PRIMER MURET es més fàcil per la esquerra ( M2/III facil), i el segon per la dreta ( M2 ja més complexe, mllor assegurar )...en uns quants metres que es fan llargs s'arriba a una repisa a la esquerra, sota l'esperó que delimita la canal, on hi hauna reunió amb claus.

    D'aquí al cim ja és un contínua més fàcil, llarg i que es pot fer en ensamble i on a banda i banda es poden posar bé encastadors, algun cargol de gel o ancles ( en dueim sues per si de cas)

    DESCENS: NO ES DIFÍCIL però sí impressiona i no es pot cometre cap error (compte a cintes i corda amb els crampons)...es baixa sortint de la via a la dreta...descens fins veure la cara Oest, i seguir avall amb la vessant oposada fins visualitzar des de dalt un pas espectacular per baixar la cornisa que ens mena de nou a la OEST...flanqueig llarg que estant traçat es monòton-compte distreure's)...seguir fins a la R1 del que seria l'accés a la QUINTANA, un merlet amb cordino i sense maillon ( ojo estat), d'on es rapel.la fins el plateau. Amb molta neu es desgrimpable, ho vam trobar peladot.

    ASCENCIÖ BONICA que es fa curteta!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

MONTSERRAT, via: LA GRAN IL·LUSIÓ 240m (7a+ max, 6a+ oblg)

MONTREBEI – Estación Orbital Mir

BELLADONA, MONTSERRAT