Entradas

Mostrando entradas de octubre, 2016

EMPACHO DE GARNACHO – El Peladet.

Imagen
Amb el Pau estàvem dormint al Prat de Sant Llorenç per escalar una via a Montrebei. Ens vam aixecar motivats que encara era de nit, quan ja portàvem una bona estona caminant es va posar a ploure… quina ràbia! Vam girar cua i cap a la furgoneta per anar al Bar a agafar calor. La nostre motivació era unidireccional, només volíem Montrebei, com si cap més paret del Montsec existís. Per sort, mentre el Pau es menjava un bon plat de callos… se li va acudir anar al Peladet. Bona proposta!! A mi em faltava la EMPACHO per fer la trilogía Destellos, Margada i Empacho de Garnacho i el Pau també… Doncs dit i fet, a la EMPACHO hi falta gent!!  (foto del Peladet, del blog: rumbo)     (Ressenya actualitzada, Mikiclimb) Via: Empacho de garnacho 200m 7a (6c oblg) oberta l’any 1984 per M.A. Atance i J. Pereira. És una fantàstica via (com qualsevol del Peladet) que passa per panys de roca calcària d’excel·lent qualitat predominant l’escalada en placa amb regletes positives. Està

MONTREBEI- ANTONIO GARCIA PICAZO

Imagen
Amb el Pau vam repetir la clàssica via: “Antonio Garcia Picazo” (AGP) 475m 6b/A2 (6b oblg) o 7a/A1   de la paret de Catalunya. És una via oberta pel Picazo en solitari   l’any 1982. Es diu que va ser el primer gran itinerari obert en aquest estil del país, així doncs aquesta via ha ocupat un lloc en el nivell de vies històriques obligades de repetir per qualsevol escalador de Montrebei. (ressenya Mikiclimb) (foto del blogmontrebei amb el traçat de la via)   És una via que està “bastant equipadeta” amb burils de l’època amb molt bon estat i amb pitons, però NO és una via equipada ni tampoc és la via ferrada de la Paret, s’ha d’escalar i s’ha d’anar valent (com a qualsevol via del congost). Aquesta via no es fa massa ja que les veïnes Latin Brothers, Incrèduls i Cor salvatge absorbeixen la sed dels escaladors d’aquell pany de paret. D’aquesta manera trobarem que en alguns trams la via està bruta de sorra i de matolls en al mitg dels diedres. Tot i així a mi em va sorpr