MIKICLIMB

És difícil negar-se a una proposta per anar a fer una activitat hivernal a la Cara Oest del Taillón sabent que les condicions eren excel·lents, encara que amb les persones que hi aniria em fotarien una bona pallissa durant l’aproximació. Vaig arribar a pensar que seria millor no anar-hi per no patir una “gripada” de campionat… però tenia masses ganes de fer aquesta activitat i vaig acceptar l’oferiment a pesar del meu destí predeterminat. Són molt anys anant a la muntanya amb ells, els hi agrada tant competir contra el cronòmetre com a mi jeure a la terrasseta d’un bar amb un refrigeri a la mà. Ho sabia, sabia que lo més dur del dia seria seguir-los durant l’aproximació. Per acabar d’arrodonir el meu destí, un dia abans de marxar cap al Taillón em van vacunar de la febre groga (per un viatget que portem entre mans) de la qual em provocaria una mica de febre… el que deia… el meu destí estava clar que seria patir de valent. Així doncs el passat 22 de desembre el Xavi Zapater, l’Eric Ri

Avui ha sigut un dia de “loveclimbing” de parelles… volíem un dia tranquil, assoleiat, a prop de casa i amb bona roca. Després de pensar una mica ja ens vam decidir: cap a la cara sud de Montserrat, concretament a la PALLETA . En aquesta paret podem trobar vies de tres o quatre llargs equipades d’una qualitat brutal amb el millor conglomerat.   És, una placa contínua ple de forats i de roques amb formes molt diverses amb un tacte aspre 0% subat. Així doncs amb les respectives parelles: Elies Coll amb el Ferran Latorre i Jo amb l’Eric Riba hem escalat les vies: Pere Segura, Tomàquets d’amagatotis, Trempat t’empaito i Grito Primal. La placa de la Palleta amb el recorregut, foto: Escalatroncs Ressenya de la via, foto: escalatroncs La via “Pere Segura” és la primera que hem escalat amb l’Eric, l’Elies i el Ferran s’han posat amb la Tomàquets, després hem anat encadenat les altres fent intercanvis de parelles.   La via Pere Segura i totes les altres segueixen la mateixa tò

Amb el Marc Subirana feia molt temps que no escalàvem junts i quina paret millor per passar un bon grapat d’hores junts… Montrebei és el que té, llargues jornades escalant en el nostre santuari del bigwall català. La via escollida va ser CASSIOPEA 400m (7a+, 6b+ A1) , oberta l’any 1984 per F. Panyella i E. Camacho, a la Paret de Catalunya de Montrebei. (foto de montrebeiblog amb els traçat de les vies del sector)   (Ressenya Mikiclimb de la Cassiopea actualitzada)   Aproximació -Aparquem el cotxe al Prat i seguim caminant pel camí que va a la clàssica Marquisses, ja que comparteixen part del primer llarg de la via (camí que boreja la paret). Quan ja tinguem la Marquisses just al davant, pujarem grimpant per unes grades fent flanquejos “fàcils” (no més de “III+”) fins que estiguem just a sota de la fisura en forma d’arc/mitja lluna. En aquest punt hem de trobar dos cargos amb la xapa trencada a la repisa (20-25 min)   L’escalada És una via super-lògica amb