sábado, 7 de octubre de 2017

ALFANHUÍ- Montserrat, Paret de Patriarques


Feia dies que amb l’Eric no escalàvem junts alguna via llarga. Volíem anar a prop de casa, a Montserrat i teníem pendent una de les “100 millors” (segons el llibre) la via: ALFANHUI a la Paret dels Patriarques.
(patriarques)

La via:
Oberta l’any 1986 per el gran mestre A.G.Picazo, M.Muñoz i J.Reina. És una via re-equipada a mitges, cada 2 o 3 assegurances de l’època (burils i pitons llaçats amb fil ferro trenat) hi ha un parabol. Les reunions totes amb parabols i anelles per fer ràpel. Els primers dos llargs la roca no és massa bona, però a partir del tercer llarg és molt bona (com diu l’Eric era roca exquisida)



Material: 16 cintes (si no ho xapem tot, si es vol utilitzar tots els seguros potser faran falta 25 cintes), Alien blau, Camelots (0.5 , 0.75 , 3 , 4 opcional), tascons (només vam utilitzar un per escanyar el cap d’un buril del tercer llarg).

Aproximació:
Sortir de Santa Cecília, anar per el camí de l’arrel, després de la paret de l’aeri veurem una fita que marca el inici de la canal del Avellaners. Trobarem un gran bloc i acta seguit ja veurem a mà dreta el diedre del primer llarg de la via, uns 45 minuts anar tranquil.

Llarg 1(20m , V) + Llarg 2 (30m, Ae(7a+): Es poden empalmar bé els dos primers llargs, la part de Ae o 7a+ la roca no dóna massa confiança, desploma i és físic.
 


Llarg 3 (40m, Ae (7c+): Aquí la roca és brutal molt aeria i trams desplomats. Hi ha trams que es poden fer sortides en lliure per arribar en algun buril. En aquest llarg vam llaçar un tascó al cap d’un buril. No vam utilitzar els estreps.
 

Llarg 4 (20m, 6a) + Llarg 5 (30m, 6b): es poden empalmar tranquil·lament, la part del llarg 5 de 6b és una bavaresa física molt maca semi-equipada amb canto. És el llarg estrella de la via.


Llarg 6 (42m, 6a): La roca és brutal, en algun punt costa veure els seguros. S’ha d’estar concentrat i quan es vegi una espècie de franja rocosa horitzontal de color vermell hem de tirar cap a la dreta direcció a una arbres després de l’esperó. Un cop aquí hem de tornar a mà esquerra en busca del parabols.
 

Llarg 7 (50m, V): Llarg fàcil però els seguros allunyen bastant. D’aquí ja fins al cim.

 
(sos democracia)
 
 
 
 
 
 
 
 
 

sábado, 5 de agosto de 2017

Ordesa – LOS ENAMORADOS 350m 7b+, (6c oblg)


Ordesa està a petar de vies boníssimes i la “ENAMORADOS” és de les millors que he escalat a la Vall, és una joia. Vam anar-hi amb el Tato Esquirol i va ser una disfrutada, sempre és divertit escalar en el mig del caos de blocs en forma d’armaris i neveres… Es gaudeix molt de l’ambientasso dels desploms del Libro Abierto.
(Libro Abierto)
 
(Ressenya Mikiclimb via Enamorados)
 
Oberta per M.Zabalza, K.Bayona, T.Lizarraga l’any 2.000, amb un traçat molt atrevit per la part més desplomada del Libro Abierto.
Aproximació:
- Des del poble de Torla s’ha d’anar fins a la “Pradera”, es pot anar amb cotxe o amb Bus depenent de l’època de l’any. Els dies (del 27 de Juny fins 13 de Setembre, és obligat Bus i del dia 10 i 12 d’octubre també) fora d’aquests dies es pot arribar en cotxe. Primer Bus a les 6.00h i l’últim 21.00 o 22.00 hores. Preu del Bus 4,5 euros anar i tornar, són 20/30 minuts. A la Pradera està prohibit acampar/dormir.

- Des de la Pradera seguir recte per anar a buscar el camí super marcat que tira cap a l’esquerra direcció a la casacada de cotatuero i després encara més a l’esquerra passant per sota de la Paret de la Cascada, del Gallinero i després ja estarem al peu del Libro Abierto. Per trobar el peu de via un bon punt de referència és la gran “V” de color taronja/vermella, la via va practicament pel centre després de superar el primer sòcol.
Material:  (semàfor Aliens, repetir el groc) + 1 blau , Camalots 2x (0.75,1) + 0.5, 2 ,3, 4 , Tascons (només en vam utilitzar un), 15 cintes (varies de llargues).

L’escalada:

És una via que es deixa escalar bé i té molt però molt canto! Està bastant equipadeta amb pitons i algunes xapes que et permeten escalar més o menys tranquil. Tot i així s’ha de portar un bon grapat de friends.
(des del peu de via es pot veure la "V" vermellosa)

-L1 + L2 80m: (V+) es poden empalmar bé vigilant amb el fregament i fent uns metres amb ensamble. La part liosa del L2 es seguir la part més evident com si estiguéssim obrint nosaltres la via.
 

-L3 30m: (7b) el primer seguro a mà dreta costa de veure, després ja vas fent agafant canto i amb fisura. Hi ha pitons que et deixen escalar tranquil. Però encara tens els braços freds per fer les apretades…
 

-L4 30m: (7a) Llarg guapo que es deixa fer moltbé, facilet per ser 7a (en comparació a altres vies d’Ordesa).
 (el Tato tibant abans del flanqueig aeri cap a la dreta)

-L5 35m: (6c) Guapo, només trobarem un pitó després d’un desplomet amb canto. Des`rés hem de tirar a mà Esquerra per la part més lògica. NO anar a buscar una entosta a la dreta.

-L6 40m: (6c) llarg totalment net, com a referència s’ha d’anar  en tendència Esquerra a buscar una xemèneia que li surt una pedra en forma de punxa a l’esquerra. Després d’una repisa encara s’ha de superar un desplom per arribar a la reunió en una gran repisota.

  (el Tato va molt ràpid.. no el puc pillar a les fotos...jeje)
 
(res de barretes ni powergels... piza terradellas a fondu!!)
 
-L7 30m: (7a+) llarg guapíssim, més de tècnica que de força.
 
 
 
-L8 25m: (7b) llarg brutal, el més dur de la via per mi. Aquí farem servir el camelot del 4 un cop ens posem a dins de la xemeneia desplomada. Nosaltres la vam trobar molla per dins… Un cop surts de la xemeneia els cantos es van fent cada vegada més grans i cada vegada desploma més. És realment un espectacle escalar amb tot aquell buit a sota als peus. Aquesta reunió és espectacular!


(a dins de la xemeneia...)
 
(el festival del canto!)
 

(això desploma molt!)
 

-L9 57m: (7b+) Segueix amb el desplom i canto però s’ha de tibar més fort… fins a la reunió opcional està pràcticament equipat, després ve un tram de 6a fácil amb un pitó que ens indica el camí. La Reunió és en un muret fisurat on hi entre perfecte el camalot del 3 i lligant amb una baga un branca d’un arbre.


-L10 40m: (V+) llarg típic de finals de via que no et pots relaxar, comença per una fisura ampla, després xemeneia/diedre i ja es deixa fer millor fins el cim.
 
 
 
En resum és una via 100% recomanable amb un grau modern i es deixa disfrutar moltíssim.
 

 

 

 

 

 

martes, 2 de mayo de 2017

TOTXAIRES - Montrebei


Quan vaig escalar la meva primera via a Montrebei ja em mirava aquesta línea de la paret. Em preguntava si mai tindria el valor suficient per fer-la, ja que s’escoltaven històries terrorífiques plenes de monstres i fantasmes. Això només feia que la mitifiqués i que encara tingués més ganes d’escalar-la. Al cap dels anys algun company em va proposar escalar aquesta via, però jo encara veia els fantasmes fent de les seves volant per la paret, no em sentia capacitat… tenia que escalar més vies al congost. Després vaig començar a veure que alguns amics repetien aquesta joia de montrebei, m’explicaven meravelles de tot tipus i em motivaven a que l’escalés.  Em moria d’enveja i volia ser jo qui expliqués totes les sensacions que havia sentit. Va passar poc temps i ja es veia que no podia esperar més, tenia que posar-me el “traje” de guerra i veurem les cares amb tots els fantasmes que envoltaven aquesta paret.

Finalment el company de fatigues va ser el Pau, vam anar-hi el dia 24/04/17. La nit abans he de reconèixer que estava una mica nerviós i que no podia aclocar l’ull. Tenia la ment fixada sobretot en el famós llarg núm 9, el del “GPS” (nom molt ben trobat per l’amic  korkuerika que crec que ja s’ha instaurat en aquesta via). Era com una barreja entre voler vèncer el mite i fer jo el llarg de primer o voler que el problema te’l solucioni l’altre i passar tranquil de segon… Després de rallar el tarru de manera absurda em poso a dormir, total ja será el que hagi de ser…
TOTXAIRES (475m 6c oblg), Paret d’Aragó, via oberta l’any 1992 per J.M.Alsina i T.Cugat
(ressenya Korkuerika)
 
 
A les 09:00h ja estàvem a  peu de via, vam fer cas als consells de varia gent i vam començar pels tres primers llargs de la Cade fins a la feixa per poder agafar els llargs interessant de placa de la Totxaires.
 
Un cop a la feixa ja tenim el llarg n5 (segons la ressenya que he penjat del korku) 6c: és un llarg casi equipat on hi bufa el vent ja que estem a baix del congost, i la roca ja és de bona qualitat.
 
 
 

-Llarg n6 (30m,6a): Aquí ja comença l’ambientillu salvatge, sort que el grau és fàcil, més que escalfar els musculs és un llarg que  escalfes el cervellet pels llargs superiors. Molt guapo amb roca bona.
 

-Llarg n7 (30m, 7c o 6c/A0): Són 5 spits, els dos primers estan junts que es fan be amb un A0, però els següents ja no. S’ha d’escalar entre xapes, tipu com una via d’esportiva, potser amb un estrep t’ajudaria però nosaltres no en portàvem. Són moviments guapos al més pur esportiu, després és una mica de navegació fàcil amb canto fins a la reunió.
 

-Llarg n8 (40m, 6b): Aquest  també és un dels llargs compromesos de la via. Començament fàcil amb amb algun bloc delicat, després hem de fer una travessia cap a la dreta bastant tècnica amb el seguro llunyet (sense exagerar però lluny) fins arribar al diedre de la dreta que ja ens porta a la reunió. Crec que és més dur de 6b aquest tram.


-Llarg n9 (40m, 6b): Uf, mha tocat a mi… començo sortint a la reunió una mica tens animant-me a mi mateix, em vaig repetint que només és un 6b, els 6bs són fàcils… va tira i ja està… només és 6b… Vaig escalant molt a poc a poc, súper concentrat, amb la mentalitat de : aquí prohibit caure!! Segueixo escalant fent flanqueig i entren els dubtes de en quin punt s’ha de tirar amunt per no perdrem i quedar emmerdat al mig d’una placa infinita sense poder fer res. Per sort començo a afinar el radar en busca de cantos i segueixo tot el recorregut correcte esperant el pas de 6b fins a la reunió. És un llarg brutal! es pot protegir bastant bé, la roca és boníssima i el recorregut no pot ser millor, hi ha canto bo. Això si, s’ha de poder escalar tranquil amb l’últim seguro lluny. El 6b no el vaig veure enlloc, potser perquè anava molt concentrat i m’imaginava un infern terrorífic… és un llarg de disfrutar  molt i et quedes amb molt bon gust al cos. Un cop a la reunió estava súper content d’haver fet el llarg jo. Que guapo deu ser poder obrir un llarg així de navegar al mig d’aquella paret.

 
 
 
-Llarg n10 (35m, 6b+): Llarg guapo, hi ha un pitó que no es veu a sobre de “l’antosta” de l’esquerra abans de fer el flanqueig. Arribant a la reunió hi ha un passet però es deixa protegir amb una peça petita.

-Llarg n11 (35m, 6c): Llarg Brutal! Em va encantar, és una fisura de roca molt bona amb canto que es deixa protegir tranquil·lament, després s’ha de flanquejar a la dreta per la placa a buscar el spit, seguir amunt per una fisura i flanqueig cap  a l’esquerra a la reunió penjada. Dels millors que he escalat a Montrebei. És un llarg de pila que es deixa fer bé. Moviments maquíssims al mig de la paret amb tota la timba als peus i amb el riu per acabar de fer-ho maco.
 
 


-Llarg n12 (30m, 6c): Un altre llarg brutal, t’has de despenjar per un cordino fixe de la reunió i després fas tota una travessia tècnica amb mooolt ambient.


 
Un cop en aquesta reunió  s’enllaça amb la via Cade, la Totxaires ja s’ha acabat, tens la sensació d’haver triomfat, però encara queden uns quants llargs, fàcils, però encara s’han de fer.

 
Un cop a dalt encara s’ha de pujar fins al cim caminant , mig grimpant en un petit tros, i després baixar (seguint un PR amb marques grogues i blanques)  fins al cotxe. Una bona pallissa final de 2,5 hores.

Un cop al cotxe ja de negre nit estàvem realment contents i satisfets, havíem escalat una de les vies importants per nosaltres, una de les que hi has estat pensant durant molt temps. No va ser tant terrible, tot el contrari. Els fantasmes no van venir,estaven adormits…o sóc jo que els vaig crear dins la meva por interna… no ho se, però ho vam disfrutar molt