EMPACHO DE GARNACHO – El Peladet.

Amb el Pau estàvem dormint al Prat de Sant Llorenç per escalar una via a Montrebei. Ens vam aixecar motivats que encara era de nit, quan ja portàvem una bona estona caminant es va posar a ploure… quina ràbia! Vam girar cua i cap a la furgoneta per anar al Bar a agafar calor. La nostre motivació era unidireccional, només volíem Montrebei, com si cap més paret del Montsec existís. Per sort, mentre el Pau es menjava un bon plat de callos… se li va acudir anar al Peladet. Bona proposta!! A mi em faltava la EMPACHO per fer la trilogía Destellos, Margada i Empacho de Garnacho i el Pau també… Doncs dit i fet, a la EMPACHO hi falta gent!!


(foto del Peladet, del blog: rumbo)
 
 
(Ressenya actualitzada, Mikiclimb)


Via: Empacho de garnacho 200m 7a (6c oblg) oberta l’any 1984 per M.A. Atance i J. Pereira. És una fantàstica via (com qualsevol del Peladet) que passa per panys de roca calcària d’excel·lent qualitat predominant l’escalada en placa amb regletes positives. Està  equipada per dalt rotllo “oldschool” amb els seguros lluny i en algun tram amb una mica d’exposició, però sense exagerar, la via es deixa fer. Les assegurances, menys el primer llarg que és comú amb la Destellos i està amb parabols, són espits antics dels anys 80 i en algun tram el seguro és un curiós invent de dos espits units per un cable d’acer trenat… Quan escales aquesta via i et toca xapar un d’aquests seguros maleeixes l’equipador i t’encantaria que estigués re-equipat. Però un cop has acabat i surts per dalt tens una sensació quelcom gratificant barrejada amb orgull d’haver sigut capaç d’aguantar els punts de tensió que et provoca escalar una via amb aquestes condicions. Està clar que tard o d’hora s’haurà de re-equipar perquè el material té data de caducitat, però quan arribi aquell moment la via deixarà de tenir aquell plus de compromís que actualment té, igual que passarà amb la Maragda.
Material:
Tot i que varies piades diu que és una via equipada i amb 7 o 8 cintes ja n’hi ha prou… La meva recomanació és portar: - Aliens (el semàfor )- Camalots (0,5 i 0,75), (un ganxo si no fas 6c)    Amb aquest material es redueix l’exposició en algun tram.

Aproximació:
-Aparquem el cotxe al pàrquing de les Bagasses. Sortim caminat seguint la carretera, deixem la paret de les Bagasses a la nostre esquerra i seguim per la carretera fins a trobar una canal que puja a mà dreta amb una corda fixa amb nusos. Després seguim una espècie de tartera de pedres amb una malla metàl·lica de contenció perquè no caiguin pedres a la carretera. Al cap d’una estona veurem un bloc que està a sota d’un gran sostre  aprop de la paret i un parabol que es xapa des del bloc (20-25 min).

L’escalada:

-Llarg n1+n2 (7a+ 30-35m): Es poden empalmar fàcilment, aquest llarg sempre està amb un tacte humit relliscós i t’agafa en fred. Equipat amb parabols fins a R1, després un parabol més a l’esquerra de la reunió, un altre parabol a sobre de la vira de la destellos i ja marxem cap a l’esquerra en busca d’un espit.

 
                                                                                                  
 
-Llarg n3 (V+, 30-35m): Comença la típica placa de regletes llargues inclinades amb roca immillorable. De la segona a la tercera xapa hi ha un bon grapat de metros sense res, es deixa fer bé, no cal patir, però millor activar una mica el radar, es pot posar algun friend si es vol.
 
 

-Llarg n4 ( V+, 35m): Igual que el llarg n3 però més ben equipat.
 
-Llarg n5 (6b, 40m): Per mi aquest és un dels llargs de la via que porten feina (nosaltres portàvem un ressenya molt dolenta i no quedava molt clar per on era). Un cop estàs en el primer pitó de la fisura/diedre costa sortir (potser més dur de 6b), vas cap a l’esquerra, xapes després vas a buscar l’altre xapa tendència diagonal dreta. Un cop has xapat NO s’ha d’anar encara a la dreta, s’ha de seguir més o menys recte per uns bloc trencats i després si cap a la dreta a buscar un pitó.
 
-Llarg n6 (7a, 30m): fantàstic de roca brutal i amb moviments super elegants. Segurament amb un ganxo es baixa el grau obligat. Hi ha alguna assegurança mal ubicada.
 




 
-Llarg n7(6c+, 40m): llarg que t’has de treballar, però és evident i la part del sostre és atlètic, vigilar després del sostre ja que hi ha algun bloc trencat. Fer reunió a un arbre al cim.
 



Descens:

-Un cop estem a la última reunió remuntar uns quants metres per l’aresta fins arribar a l’arbre de la Destellos i fer ràpel. Nosaltres portàvem una corda de 80 metres i es baixa molt bé.


 

Comentarios

Entradas populares de este blog

MONTSERRAT, via: LA GRAN IL·LUSIÓ 240m (7a+ max, 6a+ oblg)

MONTREBEI – Estación Orbital Mir

BELLADONA, MONTSERRAT