Montrebei - CASSIOPEA


Amb el Marc Subirana feia molt temps que no escalàvem junts i quina paret millor per passar un bon grapat d’hores junts… Montrebei és el que té, llargues jornades escalant en el nostre santuari del bigwall català. La via escollida va ser CASSIOPEA 400m (7a+, 6b+ A1), oberta l’any 1984 per F. Panyella i E. Camacho, a la Paret de Catalunya de Montrebei.
(foto de montrebeiblog amb els traçat de les vies del sector)
 
(Ressenya Mikiclimb de la Cassiopea actualitzada)
 

Aproximació

-Aparquem el cotxe al Prat i seguim caminant pel camí que va a la clàssica Marquisses, ja que comparteixen part del primer llarg de la via (camí que boreja la paret). Quan ja tinguem la Marquisses just al davant, pujarem grimpant per unes grades fent flanquejos “fàcils” (no més de “III+”) fins que estiguem just a sota de la fisura en forma d’arc/mitja lluna. En aquest punt hem de trobar dos cargos amb la xapa trencada a la repisa (20-25 min)
 
L’escalada

És una via super-lògica amb un traçat molt elegant i exigent. Llàstima de la qualitat de la roca, que en alguns trams és dolenta i trencada. La resumiria com una via maca, vertical, amb caràcter ,amb un recorregut guapo però amb el 50 % de roca mediocre. Potser sóc jo… com que m’havien dit que era una via tant i tant guapa..havia posat masses expectatives atractives. Tot i així és una via que fa curtir i que tot Montrebeià ha de fer. En aquesta via, si fas una bona gestió de les cordes, permet empalmar varis llargs i es pot fer tot el recorregut amb només 8 llargs.
-Llarg n1 (6b+, 55m): Part comú amb la Marquisses fins que trobem una reunió opcional, després seguim en tendència cap a la dreta fisn arribar a una gran repisa. Llarg que et posa a to des del principi, hi ha fregament de cordes.
-Llarg n2 (6b, 55m): Comencem per la dreta passant per uns blocs fins arribar a un diedre/fisura  amb pitons que estan en mal estat, l’anella dels pitons és un filferro trenat que no dona massa confiança. Trobem una reunió opcional, que si portem una bona gestió de cordes podem empalmar fins la següent reunió. El inici de la reunió opcional està trencadot, sort que els burils estan a prop. La reunió s’ha de muntar amb friends.
 
 
-Llarg n3 (6b+/c, 50m): El millor llarg de la via, brutal! És un diedre de canto vertical i desplomat que es deixa lluitar amb alguna apretadeta allà a on hi ha burils, després diedre més fácil. Només per aquest llarg ja val la pena fer la via.
 
 
-Llarg n4 (6a, 55m): Inici fàcil per un diedre molt marcat, en ocasions amb mala roca, però es deixa protegir bé. Trobarem una reunió opcional amb un buril i varis forats de clavaderos, si es porta una bona gestió de cordes recomano empalmar el llarg. Despré sde la R opcional hem d’anar capa  la dreta per sota d’un sostret/desplomillo. Vigilar com encarar el flanqueig… la roca no és de fiar i està trencadot, s’ha d’anar una mica per sota com si anéssim per la placa després ja anirem pujant cap a la repiseta fins a trobar el diedre d’esquerra. Molt fregament.
 

-Llarg n5 (7a+, 45m): Llarg molt potent, a trams roca bona amb bavaresa guapa i a trams trencat. Les seccions difícils estan amb pitons però s’ha d’escalar. També pot sortir en A1. Llarg guapo. La reunió es fa en una savina.


-Llarg n6 (IV, 20m): llarg de tràmit fàcil, la reunió s’ha de muntar amb aliens petits a sota d’una especie de cova.

-Llarg n7 (6b, 55m): Inici per la cova amb alguna xorrera i uns forats molt bons. La via endavant les atxes travessa aquest llarg. Trobarem una reunió opcional en unes sabines, però podem empalmar amb la reunió següent. Llarg vertical atlètic guapo, llàstima que en algun tram la roca està trencada i t’ho has de mirar. La reunió es fa a una savina seca a la dreta del Niu/Bauma dels voltors.
 
 
(bon descans mirant la posta de sol des del Niu de voltors... relament el lloc i la vista molt autèntic)
 
-Llarg n8 (6b+/c, 50m): Inici atlètic de canto i desplomat amb roca mediocre, amb molt ambient. Després dels dos pitons la dificultat ja baixa i és una xemeneia fàcil que a la banda dreta la roca es bona i a l’esquerra està trencada. Xemeneia bruta, trobarem una reunió opcional però es pot empalmar fins a la reunió final en un gran arbre al final del llarg. Un cop aquí sortim al cim amb una trepada fàcil.
(ja de nit... contents al Cim!)

Material

-Aliens: verd, vermell, 2 grocs i blau.

-Camalots: del 0,5 al 4; repetint 0,75 i 1

-Tascons: varis petits i mitjans

-16 cintes

-Bagues llargues

Descens

-Com totes les vies del sector, remuntar la pujada de la paret de Catalunya i quan es fa pla al cap d’una estona a mà dreta trobem un camí i als pocs metres una superfita de pedres. Es va seguint el camí més marcat fins que ens porta al Prat.
 
 

 

Comentarios

Entradas populares de este blog

MONTSERRAT, via: LA GRAN IL·LUSIÓ 240m (7a+ max, 6a+ oblg)

MONTREBEI – Estación Orbital Mir

BELLADONA, MONTSERRAT