Montrebei - CASSIOPEA
Amb el Marc
Subirana feia molt temps que no escalàvem junts i quina paret millor per passar
un bon grapat d’hores junts… Montrebei és el que té, llargues jornades escalant
en el nostre santuari del bigwall català. La via escollida va ser CASSIOPEA 400m (7a+, 6b+ A1), oberta l’any
1984 per F. Panyella i E. Camacho, a la Paret de Catalunya de Montrebei.
(foto de montrebeiblog amb els traçat de les vies del sector)
(Ressenya Mikiclimb de la Cassiopea actualitzada)
Aproximació
-Aparquem el
cotxe al Prat i seguim caminant pel camí que va a la clàssica Marquisses, ja
que comparteixen part del primer llarg de la via (camí que boreja la paret). Quan
ja tinguem la Marquisses just al davant, pujarem grimpant per unes grades fent
flanquejos “fàcils” (no més de “III+”) fins que estiguem just a sota de la
fisura en forma d’arc/mitja lluna. En aquest punt hem de trobar dos cargos amb
la xapa trencada a la repisa (20-25 min)
L’escalada
És una via
super-lògica amb un traçat molt elegant i exigent. Llàstima de la qualitat de
la roca, que en alguns trams és dolenta i trencada. La resumiria com una via
maca, vertical, amb caràcter ,amb un recorregut guapo però amb el 50 % de roca
mediocre. Potser sóc jo… com que m’havien dit que era una via tant i tant guapa..havia
posat masses expectatives atractives. Tot i així és una via que fa curtir i que
tot Montrebeià ha de fer. En aquesta via, si fas una bona gestió de les cordes,
permet empalmar varis llargs i es pot fer tot el recorregut amb només 8 llargs.
-Llarg n1 (6b+, 55m): Part comú amb la Marquisses
fins que trobem una reunió opcional, després seguim en tendència cap a la dreta
fisn arribar a una gran repisa. Llarg que et posa a to des del principi, hi ha
fregament de cordes.
-Llarg n2 (6b, 55m): Comencem per la dreta
passant per uns blocs fins arribar a un diedre/fisura amb pitons que estan en mal estat, l’anella
dels pitons és un filferro trenat que no dona massa confiança. Trobem una reunió
opcional, que si portem una bona gestió de cordes podem empalmar fins la següent
reunió. El inici de la reunió opcional està trencadot, sort que els burils estan
a prop. La reunió s’ha de muntar amb friends.
-Llarg n3 (6b+/c, 50m): El millor llarg de la
via, brutal! És un diedre de canto vertical i desplomat que es deixa lluitar
amb alguna apretadeta allà a on hi ha burils, després diedre més fácil. Només
per aquest llarg ja val la pena fer la via.
-Llarg n4 (6a, 55m): Inici fàcil per un diedre
molt marcat, en ocasions amb mala roca, però es deixa protegir bé. Trobarem una
reunió opcional amb un buril i varis forats de clavaderos, si es porta una bona
gestió de cordes recomano empalmar el llarg. Despré sde la R opcional hem d’anar
capa la dreta per sota d’un
sostret/desplomillo. Vigilar com encarar el flanqueig… la roca no és de fiar i
està trencadot, s’ha d’anar una mica per sota com si anéssim per la placa
després ja anirem pujant cap a la repiseta fins a trobar el diedre d’esquerra.
Molt fregament.
-Llarg n5 (7a+, 45m): Llarg molt potent, a
trams roca bona amb bavaresa guapa i a trams trencat. Les seccions difícils
estan amb pitons però s’ha d’escalar. També pot sortir en A1. Llarg guapo. La
reunió es fa en una savina.
-Llarg n6 (IV, 20m): llarg de tràmit fàcil, la
reunió s’ha de muntar amb aliens petits a sota d’una especie de cova.
-Llarg n7 (6b, 55m): Inici per la cova amb alguna
xorrera i uns forats molt bons. La via endavant les atxes travessa aquest
llarg. Trobarem una reunió opcional en unes sabines, però podem empalmar amb la
reunió següent. Llarg vertical atlètic guapo, llàstima que en algun tram la
roca està trencada i t’ho has de mirar. La reunió es fa a una savina seca a la
dreta del Niu/Bauma dels voltors.
(bon descans mirant la posta de sol des del Niu de voltors... relament el lloc i la vista molt autèntic)
-Llarg n8 (6b+/c, 50m): Inici atlètic de canto
i desplomat amb roca mediocre, amb molt ambient. Després dels dos pitons la
dificultat ja baixa i és una xemeneia fàcil que a la banda dreta la roca es
bona i a l’esquerra està trencada. Xemeneia bruta, trobarem una reunió opcional
però es pot empalmar fins a la reunió final en un gran arbre al final del
llarg. Un cop aquí sortim al cim amb una trepada fàcil.
Material
-Aliens: verd,
vermell, 2 grocs i blau.
-Camalots: del
0,5 al 4; repetint 0,75 i 1
-Tascons: varis
petits i mitjans
-16 cintes
-Bagues llargues
Descens
-Com totes les
vies del sector, remuntar la pujada de la paret de Catalunya i quan es fa pla
al cap d’una estona a mà dreta trobem un camí i als pocs metres una superfita
de pedres. Es va seguint el camí més marcat fins que ens porta al Prat.
Comentarios
Publicar un comentario