Montserrat " HOMO MONTSERRATINUS" 145m (6b max, V+/A1 oblg)

Amb l'Eric i el Ricard (Fardo pels amics) teníem ganes d'anar a Montserrat i escalar la via Homo Montserratinus, tothom ens deia que era boníssima i que tot escalador montserratí l'havia de fer.

Aquesta via està a la veritable Cara Nord de Montserrat, és ideal fer-la a una tarda d'estiu, amb airet, fresqueta i a l'ombreta.

 Però nosaltres "com a alpinistes que ens considerem" volíem una mica més d'aventurilla, volíem escalar-la a l'hivern, volíem notar el fred als dits i va coincidir que aquella semana del 10 de febrer del 2015 va fotre una bona nevada a Montserrat.. D'aquesta manera el repte encara era més gran, escalaríem amb fred i amb neu, ens curtiríem més i seria un bon entrenament per la Patagonia! Perfecte!! Això motiva!

Durant l'escalada hi havia moments que no sabia si a les mans hi tenia una pedra, una regleta o un forat.. no notava res, les mans amb tacte de suro 100%. I els dits dels peus super comprimits dins dels gats estaven totalment adormits. No ens podíem queixar, passar aquell patiment era el que buscàvem.

A l'últim llarg de la via, que per cert és un dels millors llargs de Montserrat, el fardo en alguns trams treia la neu de dins la fisura amb la mà per poder-hi posar els friends..

En una de les Reunió de la via, mentre els tres estàvem morts de fred, fa surgir un diàleg prou interessant..

- Jo: Tu.. Eric..?
- Eric : Miki quee..
- Jo: Fot molt fred no..?
- Eric: Molt!
- Fardo: Cullons que no ho sabeu..??
- Eric i Jo: El que?
- Fardo: Que en aquesta paret mai hi toca el sol..
- Eric: Bueno clar, és cara nord..
- Fardo: Si, Si però mai li ha tocat i mai li tocarà!! "(fent molt ènfasis amb el dit i posant-se seriós)"
- Eric: Cullons noi, que vols dir?
- Fardo: Doncs això que sobre aquesta paret mai hi ha xocat cap raig de sol, aquestes plantes    en prou feines fan la fotosintesi.. Van elegir a Reagan, a Kennedy i a Truman com a presidents dels Estats Units i encara no hi tocava el sol.. La gent es matava a la primera guerra mundial i aquí no tocava el sol.. i penseu que els dinosaures encara estaven vius, es reproduïen, i aquí seguia sense tocar el sol.. Mai ha tocat el sol!!

( i després del seu monòleg de les orientacions solars històriques ens vam posar a descollonar-nos de riure els tres..jajaja)

(ressenya feta per Miquel Mas amb la nostre moreneta)

Aproximació:

-El Punt de partida és el pàrquing de Santa Cecília, seguim baixant caminant per la carretera fins que trobem unes escales que pugen a mà esquerra. Anem seguint el camí fins a trobar un trencall i seguirem dirección Coll del Mitgdia, després veurem un corriol que surt cap a la dreta dirección Font de la Llum. Un cop hem passat per sota del bloc caraterístic de la Font de Llum seguirem flanquejant la paret fins arribar al peu de via.

(tot el camí nevat)

 

 

(l'Eric a peu de via)

 

L'escalada:

S'enllacen un seguit de fisures i diedres super guapos, no sempre amb roca molt bona però està sanejadeta ja que a dia d'avui aquesta via és una clàssica. Via super lógica.

-Llarg n1: (V) Diedre facilet, en algún tram la roca és delicada.

(en el primer llarg amb vistes a l'espectacular segon llarg de sostre)

-Llarg n2: (6b) Comença per un diedre facilet, després ens posem ja sota del sostre i iniciem el flanqueig. El principi del sostre els peus són escassos i dolents, i les mans no están molt comodes, però a mesura que anem avançant els peus van millorant i els cantos de les mans són més abundants.

Si es fa en lliure la part del sostre amb el material que hi ha fixa ja en tenim prou, si es fa amb artificial convindria autopregir-se una mica. Molt guapo i aeri.

 

 

 

 

 

-Llarg n3: (V+) És un llarg "peleón" has d'aconseguir trobar la posició del cos correcte, sinó es malgasta molta energía. Comença amb un flanqueig facilet, després ve una espècie d'offwidth i s'acaba amb un diedre obert molt maco.



 

 

 

-Llarg n4: (V+) Seguim el diedre amunt que ve del llarg anterior. És un diedre obert prou maco, al final del diedre s'ha de fer un petit flanqueig a mà esquerra per anar a buscar la reunió amagada.

( aguantant el fred..)

 

(l'Eric gaudint del diedre)

 

-Llarg n5: (IV) Llarg de tràmit flanquejant a mà esquerra per anar a buscar la reunió. La roca és una mica delicada.

(la neu segueix el relleu ombríbol de la muntanya)

-Llarg n6: (6a+) Llarg estrella!! Placa de 30 metres tallada pel mitg per una fisuraka de bon canto que deixa entrar de tot!! El principi hi ha un pas de bloc de 6a+ que si no es té el grau es pot fer A0. Llarg espectacular.

(el Fardo disfrutant de la fisuraka de l'últim llarg..)

 

 

(entre neu i verglaç, entrenament Cerro Torre jeje)

 

 

 

Material: 15 cintes, Semàfor d'Aliens, Camalots fins el 3, alguna baga.


Descens:

-Un cop estem a la ultima reunió fer rapel fins a la reunió 5, un altre rapel per la placa que baixa a la vertical, i un últim rapel fins al terra. Total 3 rapels equipats.

En resum, una bona activitat matinal en condicions Patagoniques amb amics de tota la vida!