Montrebei, ESTRELLA PIRATA 375m (7b+ max, 6b/A2 oblg)

Ja fa temps, que els escaladors que ens estimem el congost de Montrebei, ens sentim INDIGNATS i ASSETJATS per el comportament de certes persones amb poder.. Aquestes persones tenen suficientment  poder com per pendre decisions que perjudiquen, brutalment, el bé comú i les generacions futures. És clar que per ells destrossar un medi protegit sel's hi enrefot, només pensen amb els seus diners, el seu negoci i no calculen que quan la seva trista vida de 80 i pocs anys s'hagi acabat, aquell indret encara seguirà viu i vindran més persones que voldran gaudir-lo.. és egoisme pur..
Una d'aquestes males decisions era la idea de fer una PRESA en el congost de Montrebei per tal de que ENDESA pogués fer la seva explotació hidroeléctrica.. estem sonats o quèè??? Per sort, amb una bona campanya en contra de la presa i amb algún polític una mica competent, van desestimar aquest projecte.
Mireu el que es volien carregar:

 
 
(Fotos Marc Subirana; Pumba produccions)
 

Una altra mala decisió de la gent que té poder va ser fa un parell d'anys, van fer una passarel·la que travessava el riu i unes escales clavades a la paret per pujar a l'altra banda del congost.


I ja fa molts anys es van fer dos camins picant sobre la roca que a dia d'avui ens permet que les persones poguem travessar el congost facilment. Com que desconec les intensions d'aquella època deixaré el debat dels camins per una altre ocasió, però jo crec que aquí ja es va començar a fer mal en el congost de Montrebei.


Bueno centrem-nos amb l'escalada i parlem una mica d'una via boníssima de Montrebei:

ESTRELLA PIRATA 375m (7b+ max, 6b/A2 oblg)
 
És una via que vam escalar ja fa un temps amb el Marc Subirana i el Pau Herrero.
Està a la Paret de Catalunya, via oberta per Sidarta Gallego i Unai l'any 2006

 

(Foto: Luichy amb el recorregut de la via)
 
Aproximació:

- A Balaguer agafarem la C-26 fins a Alfarràs, després agafarem la N-230 i no la deixarem fins a Pont de Montañana. És la carretera que va fins a la Vall d'Aran.
- Un cop estem a Pont de Montañana, just a l'entrada del poble tirem a mà dreta i passarem per un pont que travessa el riu Noguera-Ribagorçana direcció Tremp, al cap de poc girarem a mà dreta direcció a una central eléctrica, però sense entrar-hi ens desviem novament a la dreta. Anem seguint aquesta carretereta una bona estona sense desviarnos en cap moment, passarem per sota  unes parets groguenques i més endavant veurem un trencall a mà dreta en baixada que posa "congost de Montrebei". És una forta baixada que ens fa arribar al pàrquing.

-Un cop ens trobem al pàrquing, seguir el camí/pista forestal evident direcció al congost, veurem una bifurcació i tirarem a mà dreta sempre pel camí més evident, al cap de poc  travessarem el famós puente colgante i ja és seguir el camí ultra marcat fins que ens apareix a mà esquerra la Paret de Catalunya. Pujarem per dins el bosc flanquejant, per el lloc més comòde, la base de la paret fins a trobar una gran alzina amb el diedre super evident.
(Aprox 1 hora des del cotxe)



L'escalada:

Vam sortir  d'horeta del sac de dormir perquè el Pau volia arribar a casa a les 20.45h per mirar el Barça, i a Montrebei ja se sap, has d'anar amb temps sobrat perquè és super fàcil liar-se i arribar al cotxe bent entrada la nit..
Jo vaig pensar que ni de conya arribariem a casa aquella hora. Però és clar, poc amb preocupava a mi, tan el Subi com a mi el futbol no ens apassiona massa, però teníem que esforçar-nos i anar ràpid si no volíem que el Pau se'ns enfadés.. jeje.

-És una via boníssima, relativament nova, que et permet apretar fort, pots esforçarte a fer en lliure els llargs complicats perquè están bastant bent assegurats. Un via per disfrutar amb la major part de roca bona, sobretot els llargs 5,8 i 9 on la roca és sputnik.
Les reunions de dalt són molt penjades i incòmodes (útil una guíndola), si no es té el grau com per disfrutar els llargs superiors durs en lliure millor portar un estrep i un ganxo.

-Llarg n1+n2: (V+) Vam empalmar els dos primers llargs fent uns metres amb ensamble, queda un llarg de 65 metres.

(consultant els mapes..)


-Llarg n3: (6b) Fisura facilment protegible, després trobem un pitó, un spit amb un pas curiós i seguim per terreny més fàcil però amb poques opcions d'autoprotegir.



-Llarg n4: (6c+) Fisura i placa de fàcil protegir, després trobem la secció difícil del llarg, una  placa bent protegida on el pas no és gens obligat, són dos moviments una mica a bloc, després hi ha una bona vira i segueix el llarg sense complicacions, útil bagues per les savines.

-Llarg n5: (7b+) És el llarg més dur de la via, la roca molt bona, està practicament equipat, útil el camalot 1 al final del llarg. Per entrar a la reunió és un pèl més facilet una mica per l'esquerra.

 (El Subi currant-se el llarg)
 
 


-Llarg n6: (6b+)  Comença amb una travessia de (V+) cap a la dreta dificilment protegible (una mica expo) però no es difícil d'escalar, després ja s'enllacen fisures i diedres a protegir, el pas més dur no és obligat i està protegit. La R6 té un bon apalanque a una savina.

(apalanque..)

-Llarg n7: (6b) Fisura neta on es pot posar de tot dosificant el friends.

(Una cordada a la Diedro Gris)


-Llarg n8: (7b+) Els segon llarg dur de la via, crec que és una mica més fàcil que laltre, és més de continuïtat, practicament equipat. Es pot lluitar.. Molt guapo!

(El Pau lluitant el 7b+)
 
(Jo patint...)
 
 
 
 
 
(Fotos: Marc Subirana; Pumba produccions)
 
 
-Llarg n9: (7a) Just sortir de la reunió hi ha uns passets (més que un) dificils de 7a, després ja agafem el diedre i posarem friends grans i passarem per un sostre amb cantos amagats. Roca molt bona i guapo.
 
(El Pau fent els últims passos xungus del 7a )
 

-Llarg n10: (6a/+) Llarg típic de la zona, diedre i xemeneia que haurem de protegir. Guapo si sabem trobar la bona coreografia.

-Llarg n11: (IV) Canal cimera, hi ha qui va per l'espero trencadot de l'esquerra.

(Al cim, el Pau ja estava buscant el camí de baixada per guanyar temps.. dixós futbol..)



Material: Semàfor d'aliens repetit + el blau, camalots del 0,5 fins el 4 (repetint algún mitjà/gran); Joc de tascons, Bagues per arbres, Ganxo, estrep, 17 cintes.

 
 Descens:

-Un cop estem a dalt del cim tirarem en dirección oposada a la paret anant a buscar el caminet més marcat que trobem, baixarem per una espècie de canal amb una mica tendència esquerra per pedres i trams de vegetació tancada (matolls alts). Després d'una bona estona baixant s'intueix un camí (de vegades marcat amb fites) que tira a mà dreta que puja una miqueta per uns blocs a d'alt d'un collet. Continuem baixant per una altre canal marcada fins que anem a petar en el camí de l'aproximació, després ja és seguir el camí passant pel "puente colgante" fins al cotxe.
És una baixada salvatge i és fàcil liar-se però sempre acabes arribant a lloc (1h 30 min aprox).

(Passant pel "puente colgante" amb la via a la butxaca..)
 
 
La via ens va agradar molt, vam disfrutar i ens va quedar aquell bon gust de boca que sempre ens regala el congost de Montrebei.
 
Finalment no ho vam poder aconseguir, el Pau li va tocar escoltar el partit del Barça per la radio del cotxe.. jeje.



















 
 

Comentarios

Entradas populares de este blog

MONTSERRAT, via: LA GRAN IL·LUSIÓ 240m (7a+ max, 6a+ oblg)

MONTREBEI – Estación Orbital Mir

BELLADONA, MONTSERRAT