NaRaNjO de BuLnEs... Via: GIZON BERRI BAT NAIZ ( 550m 7b+)

Fa tants anys que sento a dir que el Naranjo és espectacular, que la roca es brutal, que els paisatges són de postal, que fa fresqueta i correr l'aire... que quan arriba la boira pilles el que no està escrit... Bueno que escalar el Naranjo, per la via que sigui, és una aventurilla que no et deixa indiferent i que es recorda durant molt de temps.

Amb tota aquesta bona publicitat que rebíem constantment, quest estiu passat amb la Sílvia ens vam fixar com a objectiu escalar la cara Oest del Picu Urriellu (Naranjo de Bulnes) i conèixer una miqueta Astúries.

Després de buscar informació, mirar i mirar vies, imprimir ressenyes... els dos ens va atraure molt una via de la qual només hi havia bones critiques i en algún cas s'havia dit que era una de les millors vies de la península d'escalada en lliure.

Aquesta via és la " GIZON BERRI BAT NAIZ" (550m, 7b+) (en castellà: "Soy un hombre nuevo" ) línea oberta per Ramon Portilla i Jon Lazkano l'any 1989, posteriorment l'any 1994 van afegir uns quants spits perquè van veure la possibilitat d'escalar en lliure aquest RUTÓN.

Aquesta via té  realment 10 llargs, els últims 3 llargs són els de la directíssima que arriben al cim, nosaltres com que era la primera vegada que escalavem el Naranjo vam voler fer cim.

Què dir d'aquesta via... és una via EXTRAORDINARIA, un plaer pels sentits, un RUTÓN amb una calitat de roca espectacular amb un ambient dels pìcos d'europa immillorable.

"És una via que s'ha d'escalar, la distància entre els spits allunyen bastant i s'ha de navegar sobretot als llargs de sisè grau, els de setè grau els spits estan més apropet però tampoc com una via d'escalada esportiva. És una via exigent, amb caràcter i recomano  anar sobrat en el 7a a vista, el grau apreta i més encara si no estem acostumats al tipus d'escalada, és molt tècnic de peus.

Crec que el grau Obligat més o menys seria 6c/+ sobretot el llarg n8,  si no es porta ganxo (és el llarg més dur i obligat de la via)."

Material: Aliens (semàfor), Camalots (0.5, 0,75, 1, 2), bagues llargues. En menys es pot pasar.

Útil sobretot pels 3 últims llargs per fer cim i en alguns trams dels 6bsss.

Com arribar:

-Anar direcció al poble de Sotres, unes corbes abans d'entrar al poble trobem un desviament a mà dreta que posa "Urriellu" i seguim la pista forestal fins al final que hi ha un pàrquing (està prohibit dormir a la furgo)

- Seguir caminant pel camí més marcat fins al Refugi Urriellu, aproximadament 2,5 hores anant carregats i amb molta calma sense presses i fent fotos.

(caminant cap al refugi amb la boira típica)

 

(Un cop ja al Refugi i la primera vista de la cara oest del Naranjo..inhumà)

Nosaltres vam començar a caminar apartir de les 15:00h (veníem directes de casa),  normalment per la tarda comença entrar la boira típica d'aquest lloc.

 

-Del Refugi al peu de via hi ha uns 20 minutets, hi ha molts caminets que pugen, és una mica orientatiu. Com a referencia si veiem la gran pirámide de calacari del començament de la Murciana doncs anar cap a la dreta, més a la dreta que la directíssima sota un petit sostrillu en diagonal d'esquerres.

Està bé anar el dia abans al peu de via per si entrés la boira molt d'hora.

 

(Peu de via sota el sostrillu i amb la imponent Cara Oest del Naranjo)





 

Durant el sopar, el Refugi estava ple d'escaladors i vas parlant amb un i amb l'altre preguntant quina via faran.. i de moment teníem sort perquè ningú volia fer la nostre. Tothom ens recomanava que si era el primer dia que escalavem el Naranjo féssim primer la normal de la cara sud per conèixer la baixada. Però no volíem perdre un dia, volíem escalar la "Gizon.." ja! Anàvem motivadíssims.

En el descens.. tots aquells consells s'ens van girar en contra.. hauriem pagat  per conèixer el camí de baixada.

 

L'escalada:

-Nosaltres a les 7.30h ja estavem al peu de via, feia fred, però si es vol fer cim i no coneixes la baixada es interessant sortir d'horeta.

 

-Llarg n1: (7b+) gens obligat, es pot fer A0 facilment, després 6a.

 

-Llarg n2: (7a)  Ja comença la festa, primers passets durs i després anar escalant amb finura de peus.

 

 

 -Llarg n3: (6c) És un festival de gotes d'aigua amb roca super abrassiva, facilet en el seu grau       comparant amb els altres llargs.

 

 

 

 

 

 

-Llarg n4: (7a+) S'ha de navegar una miqueta, la part més dura és el final i està bent protegida.

 

 

-Llarg n5: (6b+/c) S'ha de navegar, en aquest llarg es pot posar algún friend.

-Llarg n6: (6b+) És un llarg mantingut, tècnic i costa de veure el seguros. S'ha de navegar. Jo em vaig liar  i vaig marxar massa a l'esquerra i la feina que vaig tenir per tornar a la via... sort que portava uns aliens per poder calmar els nervis per fer una trave cap a la dreta una mica compromesa.

-Llarg n7: (V+) No relaxar-se, no és un V+ fácil, molts cantos són romos, hi ha 2 spits només. Crec recordar que vaig fer un pont de roca petitet.

-Llarg n8: (7a+) És el llarg més dur de la via i el més obligat. està ben protegit. Guardar forces perquè s'ha d'apretar fort, és tècnic i els peus són molt importants. És un llarg fantàstic!

(La Sílvia a la reunió i l'altra cordada l'Alejandro i la Palo a la Rabada-Navarro)

 

 

-Llarg n9: (7a) Sortida potent i després vas fent, bastant més fácil comparat amb el llarg anterior. La major dificultat està al final ja que té un tram de poca adherència de peus (taca blanca).

 

-Llarg n10: (6b+) Llarg molt guapo i vertical amb canto. Els spits allarguen bastant. Xapes primer el spit una mica a l'esquerra després de 2 metres escalats anar cap a la dreta per xapar el segon spit, costa de veure.

 

(Foto feta per Alejandro i Palo des de la Rabada-Navarro)

 

 

-Llarg n11,12 i 13: ( V/V+) Són els últims llargs de la directíssima que arriben al cim. Són molt guapos i amb roca bona, el recorregut és intuïtiu.

 

Com anècdota un cop estava a la reunió n11, em vaig descordar els peus de gat i no ser si era perquè estava molt cansat o què, però just quan em girava per fer el crit a la Sílvia de que ja podia pujar, vaig fer un pas enrere i el gat s'em va sortir del peu i va anar fent voltes lentament a la repiseta fins a precipitar-se tota la cara oest i perdent-lo de vista...

Sort que la Sílvia és lluïtadora i es va currar els 2 últims llargs i jo amb un peu de gat i a laltra la bamba...sort que anava de segon.

 

Estavem al Cim del Naranjo a les 19:30h, vam està 12 horetes escalant a la cara oest per fer la via, amb boira, mogudes, fred, patint i rient...

 

 

 

Descens:

 

- Un cop d'alt del cim del Naranjo, després de fer unes fotos, va començar a pujar la boira amb mala llet, però per sort ens vam trobar a una parella d'escaladors catalans (Aron i Pagal)  que havien escalat la Rabada-Navarro i que ja es coneixien la baixada. Quina alegria perquè no sabíem per on tirar..

 

- "La baixada des del cim és la següent:  Un cop estem al cim, mirem cap a la cara sud-est (d'esquena a la cara oest) i baixem, després girem una mica cap a l'esquerra (cap a l'est) per una especie d'aresta/cresta i un cop es veu una canal prou bona que baixa a mà dreta (sud) amb alguna fita ens hi posem fins a una mena de rampa de baixada de II/III grau. En aquest punt, un cop ja hem fet la canal, flanquejar en tendència cap a l'esquerra per la rampa fins a trobar la reunió equipada per rapelar a sota d'una especie de repisa. També es pot fer caminat/desgrimpant el primer rapel (ojito si és de nit, es perillós). Després ja hi ha multiples reunions paral·leles per rapelar."

 

(Aresta/cresta un cop ja hem girat cap a l'esquerra)

 

 

(La canal bona a mà dreta per baixar a la rampa que després es flanqueja a l'esquerra)

 

 



 

Hi ha 3 o 4 rapels, en aquest punt se'ns va fer fosc, se'ns van enganxar les cordes i vam tenir molta feina per poder recuperar el nus i pujar a desfer el merder.

Un cop de peus a terra ja era negre nit, amb una boira humida i densa que no ens deixava veure casi res.. i amb la llum del frontal feia més nosa que servei perquè s'iluminava tota la boira del voltant i la llum rebotava.

Vam anar seguint un rocater amb una mica de cami amb molta baixada molt a poc a poc ja que tot estava moll. La tendencia lógica era baixar i en algún moment girar a mà esquerra per borejar el Naranjo i tornar al refugi.

Anàvem caminant i caminant, fent pujades i baixades... hi havia moments que creia que estavem fent voltes i que per allà on passavem ja hi havíem passat abans.. la boira ens estava deixant xops.

Després d'estar més de 2 hores caminant en mitg de la negre nit, els 4 que erem vam cometre l'error de mitg separar-nos, una anava  cap amunt l'altre cap avall...ppuuff.  Si abans  teníem algún punt de refrència ara ja no en teníem cap, ja no sabíem on erem ni a on estava el Naranjo...

Jo vaig està apunt de seure a sota d'un bloc de pedra i fer nit allà, però m'hagués fet molta ràbia despertarme i veure que tenia el refugi al costat.

Vam seguir caminant en "tierra de nadie" fins que vam trobar un camí molt marcat que baixava, el vam seguir fins que al cap de pocs minuts la Sílvia i va saltar i va dir:

 

-Silvia: Aquest és el camí...em sona molt aquesta pedra...és el camí que va al pàrquing on tenim el cotxe!! Hem de seguir el camí amunt i anirem al Refugi!!

-Jo: No, no seguim baixant.

-Pagal i Aron: Potser si o potser no jeje! Potser és amunt.

-Silvia: Que sí, que sí que és amunt!

-Jo: Que no, anem avall..

(en aquest punt vaig fer cas a les 4 lletres (en castellà) que governen l'equilibri estable matrimonial: O,B,D,C... jajaja. )

Fora bromes la Sílvia en altres circumstàncies ja ha demostrat que té orientació.

Vam fer-li cas i al cap de 20 minuts de caminar em vaig entrebancar amb la font del Refugi, havíem arribat!! Per fi, ja eren les 01.30 hores de la matinada... vaya tela con la bajadita...

 

El dia següent ens va despertar el guarda del refugi de males maneres, estavem trinxats, vam sortir a fora i ens vam trobar amb l'Aron i el Pagal i després amb l'Alejandro i la Palo. Tots estàvem destruïts... Després d'esmorzar, xerrar de la via i riure de la baixada, vam decidir marxar d'allà, anar a  buscar alguna festa major d'algún poble per celebrar la via i escalar per diferents llocs d'Astúries.

 

 

Dit i fet! Vam veure que hi havia festa major en un poblet super petit anomenat ABANDAMES!

 

 Els pagesos del poble d'ABANDAMES encara es deuen enrecordar de nosaltres... Molt bona festa!

 

I els següents dies anàvem fent campaments hipis i escalant per diversos sectors..

(esmorzar de familia, catalans i madrilenys ben avinguts jeje)



 

Un dels sectors que ens va agradar: Rumenes

 

 

Un viatge que segur que repetirem, vam disfrutar molt del Naranjo, del la gent i de tots el racons que vam visitar.

 

Ho recomano a tothom!!