EL PIANISTA QUE PREFERIA ESCUCHAR (200m 7c+, 7a oblg)

Jo estava tant tranquil mirant una pel·lícula a casa de la Silvia, de cop sona el móbil... el despenju i era el David Belmonte (Mel pels amics).
-Mel: Miki queeeeee!!??
-Jo: Mel! que dius??
-Mel: Demà que fas t'apuntes a Terradets a fer viote?
-Jo: Osti, he quedat per anar a fer esportiva amb la Silvia..i..quina via vols fer?
-Mel: Vaaa, anem a fer "El Pianista que..."
-Jo: Uuuuhh merda com mola jo vull, però un altre dia que ja he quedat.
-Mel: Ok, si t'ho repenses m'ho dius.

I vam penjar. Vaig seguir mirant la peli... al cap d'uns minuts em vaig donar conte que no estava mirant la pantalla, estava mirant fixament el terra pensant amb l'oferta del Mel de poder fer aquella via, una via que feia molt temps que volia fer, però que mai trobava el moment per anar-hi, o perquè no estava prou fort , o bé perquè no tenia cap company de cordada.
Merda no estava per la peli, estava perdent el fil i la Sílvia ho notava. En aquest moment salta la Sílvia i em diu: Va Miki truca el Mel per anar a fer aquesta via que et morts de ganes d'anar-hi, ja anirem un altre dia a escalar nosaltres. Acte seguit vaig agafar el móvil i vaig reventar a trucades al Mel per confirmarli que si que podia anar a Terradets.
Vam quedar a les 07.00h a la "Panxa del Bou" i amunt cap a Terradets ultra motivats!
La pujada es va fer curta, el Mel és un personatge molt peculiar quan explica històries i actuacions seves, té molta capacitat gestual alhora d'explicar moments èpics que ha viscut..jajaja.
Però ens preocupava una cosa, temíem que lhome del temps tingués la raó del fort vent que deien que feria aquell cap de semana.
I efectivament un cop vam arribar a l'aparcament de Terradets... bueno al obrir la porta per poc s'arrenca del vent que bufava.
-Mel: Buuf..Miki tiu..
-Jo: Buuf.. Mel tiu..
-Mel i Jo: Fotem el camp d'aqui!!

Vam quedar que hi aniríem al cap de dos setmanes i vam acabar el dia fent uns pegues a Santa Linya.
Resultat del primer partit:" El Pianista 1 - Mel Miki 0"

Al cap de dos setmanes la cita ja estava més que confirmada i els dos teníem unes ganes brutals d'escalar aquest rutón obert pel Ravier, Martín Elías i Pere Vilarasau.

És una via relativament nova, molt guapa, la van obrir el 2012, està a terradets, concretament al sector Amanita.
Té 200 metres amb un grau màxim de 7c+ i un grau obligat de 7a. El recorregut de la via va per un pany de paret super atractiu, segons diuen els grans coneixedors de la zona, està en el millor sector de terradets.


L'aproximació:
És la mateixa que es fa per anar a fer la "Doctor, doctor..". Caminem fins a la via del tren, pugem a mà Esquerra i si no ens encigalem es fa amb uns 35 minuts, sempre per al camí més marcat i en algún punt trobarem fites.

L'escalada:
Un cop arribem a peu de via ens repartim els llargs de la manera que els dos poguem fer un dels llargs de 7c.
Així doncs el Mel comença a fer el primer llargi jo fare el segon.

- 1er llarg (7b): Inici fàcil per anar a buscar un pitó amagat a la vertical just després d'una repiseta (no el veus fins que no hi ets), després del pitó comença el "pebre" amb un bon desplom amb cantu positiu protegit amb unes xapes. Després del tram difícil ve una placa tecniquilla que flanqueja un pèl cap a la dreta al més estil marroquí de "Taghia".



- 2n llarg (7c): Continua amb roca sputnik de calitat "marroquina", s'ha de seguir les xapes. En principi no fa falta portar friends en aquest llarg però s'ha d'escalar entre xapes i és obligadillu. Algunes vegades hi ha la xorrera humida o molla, en el millor dels casos la trobarem seca però amb una mena de molsa negre que et fa relliscar molt. Al final costa de veure el pitó, el veus un cop estas al davant. És un llarg dur.

                                                     

- 3er llarg (7a): Aquest llarg també el començu jo. Flanqueig cap a la dreta fins a veure una xapa que està al mitg d'unes xorraretes estil montgrony, segueixes recte cap a una altre xapa i després flanqueig cap a l'esquerra amb uns invertits a buscar una repiseta que et portarà fins a la reunió.


En aquest llarg tot anava perfecte, ja havia fet el tram més dur i estava flanquejant cap a l'esquerra en busca de la repiseta.
Quan tot ja s'havia acabat i tenia les dues mans a sobre de la repiseta, vaig fer el gest de pujar les cames i alliberar la mà esquerra per agafar una fisura vertical... de sobte se'm trenca el cantu de la mà dreta i amb dècimes de segon vaig notar com si algu m'agafés per l'esquena i m'arranqués de la paret amb una força brutal... vaig volar molts metres, vaig notar com la paret s'allunyava i es tornava apropar amb molta mala llet.... i !!!ppaammm!!! Cop molt fort amb el peu dret contra una roca, rebotu em giru d'esquena i picu amb la lumbar contra la paret, sort que portava les sabates lligades al darrera de l'arnés i em quedu penjat, mitg marejat, tremolant. Al cap d'uns minuts em mitg recupero i tant el Mel com jo fem el que podem perquè pugui tornar a la reunió.
El Mel es fa  un cigarret, fem reunió d'equip, veiem que no em près més mal del que ja teniem i decidim baixar a terra ferma ja que jo no podía escalar, ni apoïar el peu al terra.
Rapels i avall...

El Mel se'n va encarregar de tot, s'ho va currar molt! Quan ja teniem les cordes plegades i tot el materialñ recollit em va dir : un moment Miki que et buscare un pal perquè puguis baixar. Vaig seure al terra i el vaig començar a observar perquè és en aquests moments quan el Mel actua, actua de Homomelus! Va Començar a fer ballar un arbre.. a fer més i més força i més.. fins que va arrencar l'arbre!! I jo li dic : Mel però que no m'has dit que buscaves un pal?? que fas amb un putu arbre a les mans? i ell no em contesta (esque quan es posa amb el modo Homomelus ningú el para). Comença a trencar branques amb una força que semblava que fos del país Vasc, fins que realment va quedar un  bastó  de puta mare. Merci Mel, ets únic.

La baixada va ser apocalíptica.. saltant amb un sol peu.. caient per terra i el Mel en tot moment ajudantme fins al cotxe.


Resultat del partit: Unes setmanes a casa sense fer activitat i.... "El Pianista 2 - Mel i Miki 0"

Quan em recuperi ja hi tornarem!!

Merci Mel


Comentarios

Entradas populares de este blog

MONTSERRAT, via: LA GRAN IL·LUSIÓ 240m (7a+ max, 6a+ oblg)

MONTREBEI – Estación Orbital Mir

BELLADONA, MONTSERRAT