MONTREBEI – Estación Orbital Mir


Tinc certa addicció aquest lloc, cada viatge a Montrebei és una aventura assegurada. Totes les vies són VIOTES que un cop acabades et deixen una sensació al cos brutal!

El passat 11/04/17 amb el Pau vam decidir escalar aquesta passada de via, la “ESTACIÓN ORBITAL MIR” de la Paret de Catalunya. El dia abans de marxar el Marc Subirana em va trucar per si escalava algun lloc, li vaig dir que volíem fer aquesta via. Ell em va contestar que era una via molt maca i que ja l’havia fet dos cops i que volia fer-la per tercera vegada… Vaig pensar que estava molt boig però que per pebrots tenia que ser bona perquè sinó no hi vas tres vegades. D’aquesta manera els tres vam posar rum cap a la catedral del bigwall català. La sorpresa va ser que un cop al Prat en proutes feines hi havia lloc per aparcar la furgoneta, vaig contar 16 cotxes… Overbooking montrebeià, haurem de respectar el medi a consciència si volem seguir escalant al congost.
 
                                                     (foto de montrebeiverticalblog)
 
(ressenya Mikiclimb actualitzada)

ESTACIÓN ORBITAL MIR: 405m (7a màx, 6a+ oblg o 6a/A2) oberta per A.G.Picazo, J.Mena, S.Parcerisas l’any 1997. 
Via guapíssima, de les bones que he escalat al congost. Té un traçat molt elegant sempre buscant la màxima lògica de la paret. El 90 o 95% de la roca és molt bona, inici del  tram dur del L1 i el tram final del L6 hi ha roca trencada, la resta fantàstic. Costa trobar una línea amb la roca tant bona i que es pugui escalar en lliure. És una via que antigament es feia mig en artifo i lliure, ara s’està escalant sense clavar cap pitó (si es vol anar sense martell mola dominar el 6b de placa a vista i poder donar algun cop de gas inesperat). El sol toca a la paret amb força més o menys a les 13:30/14:00 hores. Molt recomanable amb disfrutada assegurada.

 
Material:

Aliens: 2x semàfor, 1 blau , 1 negre
Camalots: 2x (0,5-2), 3 i 4 (no ho vam utilitzar tot, però es pot posar molta cosa, potser no repetiria el camalot del 1 i 2)

Tascons: Petits i mitjans


 Aproximació:

-Aparquem el cotxe al Prat de Sant llorenç, baixem caminant pel camí comú a totes les vies, quan ja passem per sota del sòcol de les vies Delfos, estación… trobarem una canal que puja aquest sòcol i es posa a la feixa. Aquesta canal està equipada amb una corda fixe, després l’inici de la via és a un arbre gran característic. En aquest punt fem un petit tram de IV grau fins arribar a la R0. Més o menys 1 hora.




(pujar per la corda )

(es veu el gran arbre que marca el peu de via)

 
Escalada:
L1 (55m, 7a o A0): Aquí un cop estàs al spit hi ha un pas estrany cap a un blocs amb molt cantu però estan trencats i es mouen. El pas no es veu molt dur però estàs molt fred.  Amb un A0 s’hi arriba bé, sinó diuen que és 7a. Després segueix per una bonica fisureta de roca bona.
 
(mirant els blocs trencats de la dreta...)
 
L2 (35m, 6a+): Llarg molt guapo, amb un travessia final de cantu amb pitons.

 
 
 
 
 

L3 (50m, 6a): Llarg de diedre molt evident, hi ha una reunió opcional al mig. Desequipat però es protegeix bé.
 
 
L4 (45m, 6a): Comença per una placa de roca molt bona que es deixa protegir bé i s’ha de tirar en tendència Esquerra.



L5 (35m, 6b+): Un dels llargs més espectaculars de la via. Té una sortideta rara de la reunió a buscar un spit, després segueix fent el flanqueig fins arribar a un pitó “que costa xapar”. Nosaltres vam passar-hi una baguetilla perquè el moscató no passa pel forat, ja que hi té un cordino podrit. Després ve un desplomet físic i un tram de roca boníssima com si estiguéssim a vilanova de meià. Un 10!
 
 



L6 (50m, 6b+): Llarg perdedor, de buscar una mica el recorregut. S’ha de tirar cap a l’esquerra deixant un diedret i un esperó, puja recte i al darrera d’un altre petit esperó trobarem un pitó amagat. Seguim recte fins a un blocs que ens fan seguir a l’esquerra a buscar un diedre que acaba a un desplom vermell trencat. Aquí tenim un pitó amb tot de roca trencada i la reunió.
 
 
( arribant a la reunió)
 
L7 (50m, V+): Llarg de diedre clàssic evident amb una reunió opcional al mig. Es protegeix molt bé. Al final hi ha un pas de placa a l’esquerra per entrar a la reunió.



L8 (30m, 6c): Llarg molt guapo, comença per una placa de molt bona roca amb franges horitzontals a buscar un spit, amb algunes apretadetes. Es voreja el sostre cap a l’esperó de l’esquerra i pugem per un fisura guapa fins a la reunió.


         (el subi al tram final de fisura, segons ell això seria 5.9 a Yosemite...i segur que té raó


L9 (15m, 6c): Llarg curtet descendent , molt original. Molt aeri! Amb els pitons que ja hi ha queda ben protegit el llarg. Pels que van de segon mola posar-hi alguna cosa més, algun alien...



L10 (35m, 6b+): Últim llarg de la via, bastant equipat la part més dura i la part fácil es protegeix molt bé.
 
 
Descens:

-Pujar caminant fins al cim i seguir la baixada general de totes les vies de la Paret de Catalunya que van fins el Prat. Més o menys 1h30min
 


 
 

Comentarios

Entradas populares de este blog

MONTSERRAT, via: LA GRAN IL·LUSIÓ 240m (7a+ max, 6a+ oblg)

BELLADONA, MONTSERRAT