VIA ICE FAJOL 325m (6c o V+/A1 , M3+/4)



El passat 26/02/17 vam repetir aquesta joia del Pirineu Oriental, la via: ICE FAJOL a la cara Est del Gra de Fajol (2.800m) a Vallter amb l’Oriol Pascual.  Feia setmanes que anava seguint les condicions de la paret. És complicat que estigui en perfectes condicions aquesta via, perquè quan els llargs de mixte estan bé, en els llargs de roca de dalt estan plens de neu i et dificulta molt poder escalar amb peus de gat. I quan els llargs de roca estan sense neu a la part del mixte la neu esta molt tova o ja està tota fosa. Es clar que tots aquests problemes desapareixen si volem fer l’ascensió a l’estiu, però la nostre idea era fer-la en Hivernal ja que es tal i com es va obri la via.
 
Després de veure unes quantes fotos i veure que ara era una bona oportunitat, vaig enredar l’Oriol, no em va ser gens complicat jejeje, ell tenia pendent l’encadenament hivernal d’aquesta via i anava molt fanàtic. Així doncs ja va començar a treballar la locomotora i vam fer tot tipus d’horaris i logístiques diferents per poder assegurar que faríem els llargs de roca amb sol , peus de gat i sense passar molt de fred per poder encadenar.

 

La via

La via és ICE FAJOL 325m (6c o V+/A1, M3+/4) oberta per E. Sallent, J.Romeu, J.Oms, J.Musach, J.M.Parareda oberta el dia 24/02/91. És una via maquíssima super complerta alpinísticament. Pel meu gust una de les millors (per no dir la millor) de Vallter. Quan es va obrir devia ser una gran gesta alpinística de casa nostre. És una via que està dividia en tres parts molt marcades. La primera part són 4 llargs de Mixte, la segona part són 3 llargs de Roca i la tercera part són 2 llargs de Mixte fins al cim.
(traçat O.Pascual)


(Ressenya Mikiclimb)
 

En els llargs de roca sempre et pots protegir i sinó trobaràs algun pitó o spit. No és una via expo, però si que en els quatre primers llargs de Mixte depèn de com estigui de condicions algun tram pot arribar a ser expo, però si la neu està formada i dura passes sense cap problema. Aquests quatre primers llargs són un terreny ultra canviant. Nosaltres ho vam trobar tal i com marca la nostre ressenya, però durant el dia amb el sol i el calor ja canvia…imaginat en unes setmanes

 

L’ASCENSIÓ

L’objectiu era intentar encadenar tota la via i perquè això passés vam calcular que hauríem d’estar a peu del via just quan sortís el sol per poder fer tot el Mixte amb neu dura i la part de dalt de roca ja amb solet i bona temperatura. Evidentment no vam ser prou rigorosos amb el horaris, tot i que l’oriol va agafar la meva furgo i es va posar a córrer com si arribés tard al seu casament… total vaig arribar a Vallter marejat de tantes corbes... Tot i i aixi portàvem un bon horari.

L’altre tema important per triomfar era la logística de paret. El que finalment vam fer és el següent: -Escalarem amb una corda simple de 8,9mm de 80m així els trams de Mixte podrem allargar els llargs o si més no tindrem l’opció.    Portarem una segona corda de 8,2mm de 50m a la motxilla plegada per poder lligar-hi un petate amb les botes grampons i piolets i roba per la part de Roca i així poder escalar més lleugers amb peus de gat. Com que anàvem amb una sola corda per escalar portàvem moltes bagues per allargar els seguros pel fregament. D’aquesta manera tot va funcionar molt bé i vam poder encadenar tota la via.

Aproximació

-Després del mareig dels Rallys de l’Oriol tenia que pendrem-ho en calma els primers minuts, un cop ja activats ja estàvem a tope i de cara amunt. Del cotxe a peu de via vam tardar uns 50 minuts sense córrer gens ni mica. L’aprox és molt lògica s’ha de travessar una pista d’esquí i seguir en tendència esquerra mirant el Gran Gra de Fajol i anar en direcció a la Canal central. És molt evident i fàcil. Vigilar al peu de via que poden caure pedres per la canal central. Mola posar-se al darrera d’un bon bloc de roca que queda a mà Esquerra amb el casco.


 
(peu de via, canal central)



Primera part: primers 4 llargs de Mixte

-Com deia és una part ultra canviant segons el fred, la neu i el sol que hi toca. Aquests quatre llargs amb neu dura es poden fer super ràpid, però nosaltres vam trobar molta neu “sucre” i era difícil clavar les eines a la neu. Era molt de supervivència constant i això ens va fer anar més lents. També es una part que et pots liar i encigalar-te fort, però sempre s’ha d’anar per la part més lògica i fàcil seguint la ressenya.
(primer llarg)
 
 
(dia perfecte...)
 

Els murs de Mixte són més aviat verticals de caràcter atlètics de 2 a 4 metres. Són molt disfrutons amb puntes de vibrar una mica (segons condicions).
 
 
 
Totes les reunions d’aquest tram s’han de muntar. Un cop arribem a la reunió R4 veurem que hi ha un Pitó just al peu d’un diedret, la via continua per la placa de la dreta. Aquesta reunió està a uns 10 metres aproximadament a la dreta de la xemeneia central super marcada que va per l’esquerra.
 

Segona part:

-Llarg n5  (6a+) 20m: Comença l’escalada en roca per una placa fisurada en tendència a la dreta amb roca molt bona, trobarem algun pitó. La reunió té dos spits. Aquí ja utilitzem la corda auxiliar per lligar el petate amb tot a dins i poder gaudir de l’escalada.
(inici del llarg)
 

 

 
 
 

-Llarg n6 (6c) 25m: S’ha de començar per la dreta anant a buscar uns blocs, després seguim en diagonal cap a l’esquerra fins a trobar un spit en una mica de desplom i tot recte amunt per una fisura molt guapa. Aquest llarg està equipadet no fa falta posar casi cap peça (si vas en lliure). Un cop s’acaba la part vertical s’ha d’anar una mica a la dreta a buscar la reunió de dos spits.
 
(ambient alpí)
 

-Llarg n7 (6b) 35m: S’ha de començar per unes vires a mà Esquerra (no recte), quan trobem un pitó és recte amunt fins a un spit (terreny fàcil). Quan estiguem al spit tira rigorosament recte amunt per unes fisures verticals, NO tirar a l’esquerra per un diedre/xemeneia. Són fisures que es poden protegir super bé i tenen cantu. En el nostre cas a dalt de les fisures hi havia un nevero i es filtrava aigua per dins de la fisura i en algunes ocasions quan treiem els dits estaven molls… i això va fer que trobéssim més dur aquest llarg que el 6c jeje. Un cop ja estiguem a dalt de les fisures s’ha d’anar cap a la dreta d’una manera  seria, hi ha un bon flanqueig fins a trobar la reunió de dos spits. Vigilar que el petate no s’enganxi amb els sostrillus i llastres de la paret. Llarg amb ambient i guapo.
 
(fent al flanqueig per anar a la reunió)
(el nostre petate estimat...)

Tercera part:

-Llarg n8 (IV/ 45º) 70m:  Tornem a posar les botes i grampons. Inici recte per uns blocs fàcils i travessem l’aresta en tendència dreta per agafar una canal de neu fácil, abans s’ha de superar un muret de roca que trobarem un spit. A partir d’aquí tirar recte amunt per la canal de neu  fins a xocar amb un mur de roca vertical que talla la canal, farem la reunió aquí.
(bones vistes)
-Llarg n9 (IV+) 45 o 50m: Inici vertical atlètic en una espècie de xemeneia / diedre amb blocs que no donen molta confiança però es fa bé. Aquets mur deu tenir uns 4 metres, després ja es seguir l’aresta de neu en tendència Esquerra fins el CIM.
(últims metres d'escalada)
(per fi ens toca el sol al CIM)

Descens

-Un cop al CIM baixarem seguint l’aresta direcció Esquerra fins arribar al coll que hi ha entre el gra de fajol petit i el gran, en aquest punt triem quina canal ens ve més de gust baixar a mà Esquerra (amb vistes a la cara est del gra de fajol) i tot avall fins al plató i després fins al bosc i al cotxe. Total uns 45 minuts.
 
 
 
 
 
 
(en el coll per baixar per la canal fins al plató amb la tapia de fondo)

D’això se'n pot dir ALPINISME A DOMICILI !!
 
 
 

Comentarios

Entradas populares de este blog

MONTSERRAT, via: LA GRAN IL·LUSIÓ 240m (7a+ max, 6a+ oblg)

MONTREBEI – Estación Orbital Mir

BELLADONA, MONTSERRAT