BELLADONA, MONTSERRAT

La Muntanya de Montserrat…

(l'Agulla del Centenar, la via va just per la placa de la dreta del diedre CADE)

Amb l’Elies Coll teníem moltes ganes de fer una via a la cara nord de Montserrat i com sempre passa les vies que volia fer jo ell ja les havia escalat i les que ell volia jo ja les havia fet... Després de mira la guía del dret i del revés ens vam trobar amb la “BELLADONA”. Complia amb els nostres objectius: una via curteta, intensa i a l’ombra del sol abrasador ... els dos ens va motivar i per fi ens vam decidir

Via: Belladona 185 metres (7a max, 6c oblg) a l’Agulla del Centenar oberta l’any 2004 per Eduard G i David Hita.

És una via maquíssima molt ben trobada en un dels llocs on les formacions de les roques de Montserrat són més originals…”Els Frares Encantats”, amb un caire modern on les dificultats més elevades estan amb parabols,”resumint és una disfrutada contínua súper recomanable!.

La via segueix l’espectacular placa de forats que queda a mà dreta del diedre clàssic de la CADE, i a partir del primer terç del llarg número 3 el recorregut agafa el final del diedre de la CADE

És ideal anar-hi a l’estiu durant el matí, el sol comença a tocar a la part de dalt a partir de les 15.00 hores, tot i així no fa massa calor ja que corre aire, bona opció per els dies calorosos.

Nosaltres vam optar per fer els dos últims llargs per la via CADE (com la majoria de gent fa) perquè la roca està menys trencada i el final és més guapo.

Aproximació:

L’opció més còmode per anar a l’Agulla del Centenar és aparcar el cotxe a Can Massana i seguir caminant el GR127 direcció Agulles. S’ha de seguir el camí més ample passant per sota de la cadireta. direcció Coll de porc i quan ja es veu la paret a mà dreta s’ha d’agafar un corriolet una mica brut que et deixa a peu de via.(40 minuts) Una altre opció és aparcar el cotxe passat Santa Cecilia en un dels aparcaderos de la carretera un cop hem identificat l’Agulla del Centenar (el camí és més ràpid però no ho recomano ja que hi ha més risc de que et petin el cotxe, el camí està molt brut i és fàcil d’encigalar-te i arribar al peu de via ben esgarrinxat).

(des del peu de via la placa imposa una mica...)

L’escalada:

-Llarg 1 (6b+ 45m): Comença per un diedre amb la roca una mica delicada, un cop es veuen les primeres xapes a mà dreta ens posem a la placa i la roca es torna bona amb moviment curiosos amb alguna apretadeta. El primer tram es pot assegurar bé amb friends i amb algun pont de roca.

(arribant a la reunió)

-Llarg 2 (7a 45m): Llarg Estrella de la via!! Brutal! Super placa de forats amb algunes seqüències més finetes de presa petites que li donen el grau de 7a . És un llarg de pura continuïtat que es deixa encadenar si adoptes una bona estratègia d’anar pas a pas sense precipitar-te. En algún moment les xapes allunyen una mica, però res preocupant ja que en aquestes seccions els cantos són molt agraïts. Equipat integrament amb parabols.

(iniciant el super mega llarg... va ser tot un plaer pels sentits)

(l'Elies començant la batalla...)

-Llarg 3 (6c 40m): Són quatre parabols i ja ens posem al diedre/xemeneia de la CADE. La primera part de la placa es rareta i es concentra la dificultat en dos passos, s’ha de pensar una mica, després és ja estil clàssic per la CADE. A l’inici del diedre es poden posar friends mitjans/grans, després es troben molts pitons. Tenir cura de la roca, en algun tram s’ha de negociar una mica. És el llarg amb més ambient, sobretot sortint del diedre que quedes amb les cames espatarrades i veus tot el pati sota dels teus peus.

-Llarg 4 (V 40m): Llarg semi equipat, hi entren friends i vas trobant cosetes com tacos de fustes, pitons… Estil clàssic amb la roca a negociar.

(l'Elies disfrutant de l'estil clàssic)

-Llarg 5: Llarg de tràmit per pujar al cim de l’Agulla del Centenar amb molt bones vistes.

(contents al cim de l'Agulla del Centanar)

Descens:

Hi ha dos maneres de baixar: 1- Rapel·lant per la via, és la més ràpida. 2-Fer un ràpel de 45 metres per la cara Sudoest (cara oposada a la via més o menys) fins a baix del camí i seguir pel “Camí dels Alts Frares”. És un camí preciós que et porta pel mitg de les agulles passant pel refugi Vicenç Barbé i al pas del portell estret fins al pàrquing de Can Massana (1 hora). Està marcat amb pintades de color blau fins a un punt que les marques són de color blanc. És més llarg però molt recomanable ja que et fa fer un tour turístic pel sector d’agulles amb molt bones vistes,. nosaltres vam fer aquest tour.