MONTSERRAT - VIA INTERLAKEN


Amb el Pau el passat divendres 31/03/17 vam escalar aquesta clàssica de Montserrat. La via INTERLAKEN la van obrir l’any 1980 per J. Crespo, J.Noguera, F. de Martín. Està a la Placa del Migdia. És una via poc freqüentada, es troba en un racó de Montserrat una mica aïllat, a on casi segur que no trobarem a ningú. La paret té uns 150 metres i està orientada cara EST (toca el sol fins el migdia).

La van obrir per baix, està totalment equipada amb Burils amb bastant mal estat, pobrets porten 37 anys que aguanten. La roca és molt bona i ens deixa gaudir de l’escalada fina i tècnica que tant ens agrada de Montserrat. Només per l’aproximació i el descens ja val la pena anar-hi.

(la via INTERLAKEN és la número 2)

Crec que hi ha un error en aquesta ressenya pel que fa la graduació… quan anàvem fent la via ja ens semblava que els graus no concordaven massa. Però la sorpresa va ser en el penúltim llarg que marca “6a” , els primers 3-4 burils del bombet vam haver de pujar en Ae, després ja si que és 6a. Vull dir que per les futures repeticions ho sàpiguen,  va ser l’únic llarg que no vam encadenar (per mi el més dur de fer en lliure, però té els burils molt junts, no és gens obligat).

No ho faig mai, però en aquest cas com que és evident des del meu punt de vista proposo la següent graduació: L1: 6b+ , L2: 6b+/c, L3: 6c+ , L4: Ae/6a , L5: V+

És una via que val moltíssim la pena i la recomano a tothom.

Material
-16 cintes + Reunions

Aproximació

-Sortim de Sta. Cecilia, agafem el camí de l’arrel, pugem per la Canal de la font llum fins al coll. Després baixar una mica per la canal del migdia i tirar a mà dreta per unes marques de color groc i blau que ens porten a la canal del Mico. Un cop a dalt de la canal, baixar a mà Esquerra per unes marques amb forma de “X” vermella. En pocs minuts ja estarem a peu de via. Més o menys 1h i 15min.
(canal del Mico)
 

L’escalada

L1: 30m, llarg exigent ja que comences fred, molt guapo, s’ha d’apretar. Veurem algun plom. Ressenya marca 6b, per mi és una mica més complicat, crec que seria  6b+.



L2: 30m, llarg molt guapo amb la dificultat a la primera xapa per superar el bombet, es veuen clavaderos de pitons, després és tot anar fent fàcil.  Ressenya marca 7a, per mi 6b+/c
 
 

L3: 40m, llarg guapíssim, el millor de la via. Quan mires amunt sembla que la roca no aguanti massa, però un cop hi escales la roca és molt franca. És més aviat de pila que no pas tècnic. La ressenya marca 7a+, jo crec que no arriba, seria un 6c+ (comparant amb el 7a+ de la” gran il·lusió “ o el de la “Trollrygen”… no hi ha color).
 

(aprofitant una bona repiseta de peus per fer una foto)
 

L4: 35m, el més dur per fer en lliure, els primers 3-4 burils del bombó en Ae després escalada fantàstica tècnica de 6a. Ressenya marca 6a , jo no se que graduar perquè no ell vam encadenar, diria que Ae/6a.
 
 
L5: 15m, llarg curt de tràmit per arribar al cim de la paret. V+

 


 


Descens

-Un cop al Cim agafem el camí que ens porta a vorejar i a “pujar” amb cadenes a la paret pel darrera de la paret que tenim just davant a mà dreta. Vistes espectaculars de Ecos i d’Agulles. Anirem seguint el camí que ens porta per unes canal espectaculars fins arribar a dalt de la canal del Mico. Aquí ja es desfer el camí de l’aproximació.
(Ecos i Agulles... brutal)


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Terradets, via: COLORES

Imagen
Aquest passat diumenge vam fer una sortida amb un bon grupet d’amics del poble, la idea era escalar una via a Terradets a la paret de les Bagasses. Ens vam dividir en dos cordades: El Albert Fito (alias 4x4 tot terreny), Arnau Clarella (alias membrana Pertex) i Ricard Garcia (alias Fardo) van escalar la TUTIFRUTI i L’Eric Riba (alias Rum) i jo vam escalar la via COLORES.   La via COLORES   (200m 6b+) es va obrir l’any 1981 per   Juan Carlos Aldeguer, Josep A. Macau, Conrado Lopez, Julio Valera i Sergio Martinez. Aquets via jo ja l’havia escalat feia uns anys amb un gran amic Quim Mayoles, en aquest enllaç podem veure la seva piada amb un bon video amb la Gopro que et trasllada a la paret… http://noeselceleslaparet.blogspot.com.es/2011/11/flipant-en-colores.HTML Em va quedar tant bon record que quan l’Eric em va dir que la volia fer no m’hi vaig poder negar a repetir aquest Rutón.   És una via del anys 80, exigent i obligadeta justa per disfruta...
Leer más

TOTXAIRES - Montrebei

Imagen
Quan vaig escalar la meva primera via a Montrebei ja em mirava aquesta línea de la paret. Em preguntava si mai tindria el valor suficient per fer-la, ja que s’escoltaven històries terrorífiques plenes de monstres i fantasmes. Això només feia que la mitifiqués i que encara tingués més ganes d’escalar-la. Al cap dels anys algun company em va proposar escalar aquesta via, però jo encara veia els fantasmes fent de les seves volant per la paret, no em sentia capacitat… tenia que escalar més vies al congost. Després vaig començar a veure que alguns amics repetien aquesta joia de montrebei, m’explicaven meravelles de tot tipus i em motivaven a que l’escalés.   Em moria d’enveja i volia ser jo qui expliqués totes les sensacions que havia sentit. Va passar poc temps i ja es veia que no podia esperar més, tenia que posar-me el “traje” de guerra i veurem les cares amb tots els fantasmes que envoltaven aquesta paret. Finalment el company de fatigues va ser el Pau, vam anar-hi el dia 24/...
Leer más

MONTREBEI – Estación Orbital Mir

Imagen
Tinc certa addicció aquest lloc, cada viatge a Montrebei és una aventura assegurada. Totes les vies són VIOTES que un cop acabades et deixen una sensació al cos brutal! El passat 11/04/17 amb el Pau vam decidir escalar aquesta passada de via, la “ESTACIÓN ORBITAL MIR” de la Paret de Catalunya. El dia abans de marxar el Marc Subirana em va trucar per si escalava algun lloc, li vaig dir que volíem fer aquesta via. Ell em va contestar que era una via molt maca i que ja l’havia fet dos cops i que volia fer-la per tercera vegada… Vaig pensar que estava molt boig però que per pebrots tenia que ser bona perquè sinó no hi vas tres vegades. D’aquesta manera els tres vam posar rum cap a la catedral del bigwall català. La sorpresa va ser que un cop al Prat en proutes feines hi havia lloc per aparcar la furgoneta, vaig contar 16 cotxes… Overbooking montrebeià, haurem de respectar el medi a consciència si volem seguir escalant al congost.          ...
Leer más