Montrebei ASSETJATS ( 200m, 7b+ max, 6c oblg )

 

Escalar a Montrebei, sigui quina sigui la via afortunada, sempre et deixa un bon gust de boca. Però si  veus que l'has encertat, que a sobre t'ha tocat ballar amb la més guapa i que a més a més el teu company de fatigues és de puta mare... faràs un trio que et farà veure les estrelles!!

Això és el que vam sentir al Pau Herrero i jo escalant a principis d'estiu  la via ASSETJATS  ( 200m, 7b+ max, 6c oblg )  a la Paret de Catalunya de Montrebei. Oberta pel Kim Santacatalina i David Graells l'any 2011.

Podríem dir que és una via maquíssima, de FISURA, superba, amb caràcter, durilla,  amb un traçat ultra lògic, casi tota la via és de roca bona.. i tots els adjectius que fagin descriure una línea com a molt bona.
És una via 5 estrelles! Amb un estil d'obertura fantàstic, tot a base de pitons, algún pont de roca i amb només una expansió.
Personalment.. em trec el barret.
Per disfrutar de la via recomanaria anar bé amb el 7a (de paret) a vista.

Aproximació:

-Anar a Àger, agafar la carretera que passa pel costat del cementiri (si vens de terradets la carretera et queda a mà dreta, just passat el poble) i seguir sempre la principal, al cap de 10,5 km girar a la pista que queda a mà esquerra cap al "Prat de Sant Llorenç". És la pista de tota la vida per anar a la Paret de Catalunya que s'acaba al Prat, uns 6 o 7 km.

-Un cop estem al Prat hem d'anar pel camí de baixada de la paret de Catalunya (mirant a la paret a mà dreta), el camí està marcat. Al cap de pocs minuts ja s'intueix el camí que es desvia cap a l'esquerra, perquè es veu clarament el pany de paret. Seguir arran de paret fins que es veu un gran bloc i just al darrera hi ha un arc característic de roca. (30/35 minuts)

(Peu de via, es pot veure l'arc i tota la fisura recte amunt)

L'escalada:

-Llarg n1 (6b+): Inici curiós per superar l'arc i seguir la fisura, algún passet però es fa bé.

-Llarg n2 (7a): La part més dura és el principi (per sort ja està tot posat). Un cop hem passat el pont de roca el llarg ja afluixa molt i et deixa protegir al gust del consumidor. Llarg guapo.

(Després de fer la part dura del llarg 2)

(El Pau acabant el llarg2)

-Llarg n3 (7b+): És el llarg estrella! Inici físic semi desplomat seguint la fisura i amb canto positiu. Et va cansant de pila. Un cop la fisura es fa cega arribes a l'únic parabol de la via, després et queda una placa en tendència a la dreta molt tècnica de peus i de cantu petit però punxegut "sputnik". Amb una bona lluita contínua  el llarg surt!!

(El Pau lluitant el 7b+)

(Jo a la reunió n2)

 

(sortint del semidesplom físic)

 

 

(apunt d'anar cap a la placa..)

 



 



 

-Llarg n4 (7a): Fantàstica fisura de 6c amb roca molt bona i després un sol pas concentrat de 7a, la  resta fàcil. Llarg molt guapo.

 

-Llarg n5 (6a): Tram curt facilet però la roca no es massa bona, llarg de tràmit.

 

-Llarg n6 (6b): Llarg guapo, diedre obert que es protegeix bé.


Material:
El que posa a la ressenya ( semàfor d'aliens repetit, camalots del 0,5 al 2 repetits, i el 3)

Descens:
Un cop a dalt de la paret, anar cap a la dreta per el camí més marcat i seguir la ruta de baixada de sempre bent marcada que ens deixa un altre cop al Prat.

 

Aquesta foto  la vaig fer el 18/06/2011 quan baixava de la desequilibrio hormonal amb el Quimi i l'Oriol perquè sentíem cops de Martell i ens hi vam fixar. Al cap del temps quan em va arribar a les mans la ressenya d'ASSETJATS amb va venir aquesta imatge al cap i ara puc dir que els dos escaladors que es veuen són el Kim i el David durant l'obertura d'aquest RUTÓN.

 

Via 100% recomanable! Obligada pels amants de Montrebei!!!