TOTXAIRES - Montrebei
Quan vaig escalar la meva primera via a Montrebei ja em mirava aquesta
línea de la paret. Em preguntava si mai tindria el valor suficient per fer-la,
ja que s’escoltaven històries terrorífiques plenes de monstres i fantasmes.
Això només feia que la mitifiqués i que encara tingués més ganes d’escalar-la.
Al cap dels anys algun company em va proposar escalar aquesta via, però jo
encara veia els fantasmes fent de les seves volant per la paret, no em sentia
capacitat… tenia que escalar més vies al congost. Després vaig començar a veure
que alguns amics repetien aquesta joia de montrebei, m’explicaven meravelles de
tot tipus i em motivaven a que l’escalés.
Em moria d’enveja i volia ser jo qui expliqués totes les sensacions que
havia sentit. Va passar poc temps i ja es veia que no podia esperar més, tenia
que posar-me el “traje” de guerra i veurem les cares amb tots els fantasmes que
envoltaven aquesta paret.
Finalment el company de fatigues va ser el Pau, vam anar-hi el dia 24/04/17.
La nit abans he de reconèixer que estava una mica nerviós i que no podia aclocar
l’ull. Tenia la ment fixada sobretot en el famós llarg núm 9, el del “GPS” (nom
molt ben trobat per l’amic korkuerika
que crec que ja s’ha instaurat en aquesta via). Era com una barreja entre voler
vèncer el mite i fer jo el llarg de primer o voler que el problema te’l
solucioni l’altre i passar tranquil de segon… Després de rallar el tarru de
manera absurda em poso a dormir, total ja será el que hagi de ser…
TOTXAIRES (475m 6c oblg), Paret
d’Aragó, via oberta l’any 1992 per J.M.Alsina i T.Cugat
Un cop a la feixa ja tenim el llarg
n5 (segons la ressenya que he penjat del korku) 6c: és un llarg casi equipat on hi bufa el vent ja que estem a baix
del congost, i la roca ja és de bona qualitat.
-Llarg n6 (30m,6a): Aquí ja comença l’ambientillu salvatge,
sort que el grau és fàcil, més que escalfar els musculs és un llarg que escalfes el cervellet pels llargs superiors.
Molt guapo amb roca bona.
-Llarg n7 (30m, 7c o 6c/A0): Són 5 spits, els dos primers estan junts
que es fan be amb un A0, però els següents ja no. S’ha d’escalar entre xapes,
tipu com una via d’esportiva, potser amb un estrep t’ajudaria però nosaltres no
en portàvem. Són moviments guapos al més pur esportiu, després és una mica de
navegació fàcil amb canto fins a la reunió.
-Llarg n8 (40m, 6b): Aquest també és un dels llargs compromesos de la via.
Començament fàcil amb amb algun bloc delicat, després hem de fer una travessia
cap a la dreta bastant tècnica amb el seguro llunyet (sense exagerar però
lluny) fins arribar al diedre de la dreta que ja ens porta a la reunió. Crec
que és més dur de 6b aquest tram.
-Llarg n9 (40m, 6b): Uf, mha tocat a mi… començo sortint a la
reunió una mica tens animant-me a mi mateix, em vaig repetint que només és un
6b, els 6bs són fàcils… va tira i ja està… només és 6b… Vaig escalant molt a
poc a poc, súper concentrat, amb la mentalitat de : aquí prohibit caure!! Segueixo
escalant fent flanqueig i entren els dubtes de en quin punt s’ha de tirar amunt
per no perdrem i quedar emmerdat al mig d’una placa infinita sense poder fer
res. Per sort començo a afinar el radar en busca de cantos i segueixo tot el
recorregut correcte esperant el pas de 6b fins a la reunió. És un llarg brutal!
es pot protegir bastant bé, la roca és boníssima i el recorregut no pot ser millor,
hi ha canto bo. Això si, s’ha de poder escalar tranquil amb l’últim seguro
lluny. El 6b no el vaig veure enlloc, potser perquè anava molt concentrat i m’imaginava
un infern terrorífic… és un llarg de disfrutar molt i et quedes amb molt bon gust al cos. Un
cop a la reunió estava súper content d’haver fet el llarg jo. Que guapo deu ser
poder obrir un llarg així de navegar al mig d’aquella paret.
-Llarg n10 (35m, 6b+): Llarg guapo, hi ha un pitó que no es veu
a sobre de “l’antosta” de l’esquerra abans de fer el flanqueig. Arribant a la
reunió hi ha un passet però es deixa protegir amb una peça petita.
-Llarg n11 (35m, 6c): Llarg Brutal! Em va encantar, és una
fisura de roca molt bona amb canto que es deixa protegir tranquil·lament,
després s’ha de flanquejar a la dreta per la placa a buscar el spit, seguir
amunt per una fisura i flanqueig cap a l’esquerra
a la reunió penjada. Dels millors que he escalat a Montrebei. És un llarg de
pila que es deixa fer bé. Moviments maquíssims al mig de la paret amb tota la
timba als peus i amb el riu per acabar de fer-ho maco.
-Llarg n12 (30m, 6c): Un altre llarg brutal, t’has de despenjar
per un cordino fixe de la reunió i després fas tota una travessia tècnica amb
mooolt ambient.
Un cop en aquesta reunió s’enllaça
amb la via Cade, la Totxaires ja s’ha acabat, tens la sensació d’haver
triomfat, però encara queden uns quants llargs, fàcils, però encara s’han de
fer.
Un cop a dalt encara s’ha de pujar fins al cim caminant , mig grimpant en
un petit tros, i després baixar (seguint un PR amb marques grogues i blanques) fins al cotxe. Una bona pallissa final de 2,5
hores.
Un cop al cotxe ja de negre nit estàvem realment contents i satisfets,
havíem escalat una de les vies importants per nosaltres, una de les que hi has estat
pensant durant molt temps. No va ser tant terrible, tot el contrari. Els
fantasmes no van venir,estaven adormits…o sóc jo que els vaig crear dins la
meva por interna… no ho se, però ho vam
disfrutar molt
Tu mikiclimb!! Com que els 6b son facils!!!! No ens enganyis!!!!
ResponderEliminarEnhorabona mestre, algun dia somiaré en fer-la.
Nuria! Somiar no...la faras!!
ResponderEliminar