MIKICLIMB

Siempre queremos salir y viajar a lugares desconocidos, buscamos momentos, situaciones y escenarios vírgenes que nos hagan sentir únicos. Este viaje ha sido diferente. Como alpinista me gusta y me motiva descubrir, conocer… pero como escalador compulsivo a menudo me consume por dentro las ansias de devorar paredes y hacerme mías todas las vías posibles. Y de esta manera alimentar mi ego y calmar el demonio. Creo que son las dos caras que tenemos los fanáticos del monte. (Gran Capitán) Yosemite ya era un lugar conocido. Habíamos estado inmersos dentro de las entrañas del Gran Capitán hace un par de años escalando la vía THE NOSE. Sabíamos las peculiaridades de los osos y de los miles de turistas que religiosamente frecuentan el Valle. Disfrutamos tanto de aquel viaje que cuando nos fuimos para casa ya sentíamos la necesidad de volver y escalar la hermana mayor: SALATHÉ WALL Este año ha sido un viaje bastante improvisado y fugaz, sólo estuve 14 días, sabía que Marc Subirana

Feia dies que amb l’Eric no escalàvem junts alguna via llarga. Volíem anar a prop de casa, a Montserrat i teníem pendent una de les “100 millors” (segons el llibre) la via : ALFANHUI a la Paret dels Patriarques. (patriarques) La via: Oberta l’any 1986 per el gran mestre A.G.Picazo, M.Muñoz i J.Reina. És una via re-equipada a mitges, cada 2 o 3 assegurances de l’època (burils i pitons llaçats amb fil ferro trenat) hi ha un parabol. Les reunions totes amb parabols i anelles per fer ràpel. Els primers dos llargs la roca no és massa bona, però a partir del tercer llarg és molt bona (com diu l’Eric era roca exquisida) Material: 16 cintes (si no ho xapem tot, si es vol utilitzar tots els seguros potser faran falta 25 cintes), Alien blau, Camelots (0.5 , 0.75 , 3 , 4 opcional), tascons (només vam utilitzar un per escanyar el cap d’un buril del tercer llarg). Aproximació: Sortir de Santa Cecília, anar per el camí de l’arrel, després de la paret de l’aeri veurem una fita

Ordesa està a petar de vies boníssimes i la “ ENAMORADOS” és de les millors que he escalat a la Vall, és una joia. Vam anar-hi amb el Tato Esquirol i va ser una disfrutada, sempre és divertit escalar en el mig del caos de blocs en forma d’armaris i neveres… Es gaudeix molt de l’ambientasso dels desploms del Libro Abierto . (Libro Abierto)   (Ressenya Mikiclimb via Enamorados)   Oberta per M.Zabalza, K.Bayona, T.Lizarraga l’any 2.000, amb un traçat molt atrevit per la part més desplomada del Libro Abierto. Aproximació: - Des del poble de Torla s’ha d’anar fins a la “Pradera”, es pot anar amb cotxe o amb Bus depenent de l’època de l’any. Els dies (del 27 de Juny fins 13 de Setembre, és obligat Bus i del dia 10 i 12 d’octubre també) fora d’aquests dies es pot arribar en cotxe. Primer Bus a les 6.00h i l’últim 21.00 o 22.00 hores. Preu del Bus 4,5 euros anar i tornar, són 20/30 minuts. A la Pradera està prohibit acampar/dormir. - Des de la Pradera seguir recte per