MONTSERRAT, via: LA GRAN IL·LUSIÓ 240m (7a+ max, 6a+ oblg)

Qualsevol via del Cavall Bernat de Montserrat es mereix com a mínim una visita. Aquesta via: “la Gran Il·lusió” és una bonica i agradable línea, amb un ambient espectacular i es puja relativament ràpid.

Amb la Silvia teníem la tarda lliure i ja feia temps que ens havíem mirat aquesta via. Vam començar a escalar a les 16:15 h i per poc se’ns fa de nit… Sort que portàvem una corda de 80 metres i cintes suficients per poder empalmar llargs. 

La via:

“La Gran Il·lusió 240m (7a+ max, 6a+ oblg), oberta per Xavier Martín i Miki Capella l’any 1988. És la germana gran de la veïna Punsola-Reniu. Durant tota l’ascensió tindrem un bon pati als peus que li dona un rotllo molt aeri de paret. La roca és molt bona menys en un petit tros del tercer llarg on cal mirar alguna llastra dubtosa, però aparti del cinquè llarg la roca és excel·lent amb un conglomerat casi immillorable i gens subat. Es poden empalmar els dos primers llargs i els dos últims (amb corda de 80m, 22 cintes i salta’n alguna xapa, així és com ho vam fer, sinó vols empalmar cap llarg, amb 15 cintes ja fas)

Aproximació:

-Aparquem el cotxe a Santa Cecilia, caminem uns 200 metres per la carretera direcció al monestir de Montserrat (direcció contraria per on veníem amb cotxe) i ja agafem un camí ultra marcat que ens queda a mà dreta i al cap de pocs metres trobem un trencall que agafarem el camí de l’esquerra. Aquets camí és el camí de l’Arrel i ja no el deixarem fins que a la nostre mà dreta es vegi el Cavall Bernat i en aquets punt hi haurà un petit sender amb una fita que puja amunt. El seguirem uns minuts per la banda més trepitjada fins arribar al peu del sòcul de la via Punsola. Aquets sòcol l’hem de vorejar per la banda esquerra pujant uns metres per la canal arbrada fins a veure una petita repisa a mà dreta on hi haurà un pàrabol. Aquí és l’inici de la via. (40 minuts)

 

(El sòcol de la Punsola, vorejarem per l'esquerra)

Escalada:

L1+L2 (80m V): Llarg interminable amb dolor de peus de V grau que la Silvia es va currar saltant-se uns quants parabols per tal de que les 22 cintes li arribessin (el final li van sobrar cintes i tot.. ho va fer expo..jeje)

(la Silvia està a 80m a la segona Reunió, és el puntet blanc que es veu...)

L3 (45m 6a+): LLarg de canto molt petit d’anar a poc a poc amb un tramet d’uns 3 metres de roca delicada, la resta super guapo.

(a poc a poc...)

(després dels 45 metres de placa montserratina el pati ja es nota)

 

 

(ambient brutal!)

L4 (40m 6b): Llarg de canto petit però ja més vertical amb algun forat que et deixa reposar, també s’ha d’anar a poc a poc, típic montserratí.

 

(bones vistes de de la R4)

L5 (25m 7a+): Aquí la roca és  boníssima, el pati ja es considerable. És un llarg que s’ha de superar un desplomet de tres xapes ben juntes  que és a on hi ha el grau. Els cantos són positius i els moviments són de plafo més aviat de bloc. És divertit fer algun dinàmic amb tot el pati sota els peus, ambient garantit. Després de superar el desplomet et ve una sortideta d’apretar una mica  fins arribar als cantos grossos.

 (arribant al final del 7a+, una bona apretada)

L6+L7 (50m 6c i 6c+): El primer 6c és maquíssim de canto postiu amb roca brutal i de continuïtat. Es pot empalmar amb el següent llarg (és un bombu desplomt molt explosiu) i amb les rampes finals fins arribar a la nostre moraneta.

(llarg brutal que es deixa lluitar)

(al Cim del Cavall Bernat..mode Loveclimbing...)

 

 

 (parlant en privat amb la nostre moreneta estimada, confessions amb les últimes llums del dia...)

Descens:

-Un primer rapel d’uns15 o 20 metres per la via normal del Cavall fins a trobar la següent reunió amb anella just al final del diedre d ela via normal. Tornem a fer un ràpel de 35 o 40 metres fins a un arbre. Un cop en aquets arbre es pot fer un tercer rapel o baixar caminant fins al camí.

-Un cop ja estem en el camí agafarem la canal que ens queda a mà Esquerra equipada amb cordes fixes fins casi a baix de tot de la canal. Després veurem que haurem arribat al camí de l’arrel  i desfarem el camí de l’aproximació.